PESIMISME O OPTIMISME REALISTA?
Em sembla que les dues posicions s'acosten bastant. El pesimisme no és massa aconsellable però tampoc és que tinguem molts signes que ens indueïxin a un optimisme incondicional.
La premsa, aquests dies, informa de qüestions preocupants. Ara resulta que el govern espanyol davant l'allau d'aturats immigrants els incentivarà econòmicament amb uns pagaments que podríen assimilar-se al subsidi d'atur amb la condició que tornin a llurs països. Fa quatre díes es promovien les campanyes de contractació en origen i ara s'escomet una acció contrària que significarà un cost impressionant.
Per altra banda la recessió econòmica reporta també importants retalls en els ingressos a l'erari públic. Sostenim l'opinió que les plantilles de l'administració pública a tots els nivells estan sobredimensionades. Això s'ha de pagar. On aniran a parar els projectes que signifiquen inversions multimilionàries i que, en definitiva, és allò que beneficia al conjunt dels ciutadans. Escoles, hospitals, comunicacions, etc. els plans dels quals han ja estat anunciats per les administracions. Dies enrera comentava que la consellera de Salut de la Generalitat havia fet públic el futur mapa sanitari de Catalunya i ja ens preguntavem, amb quins recursos?
A nivell internacional el panorama no és pas més alentidor. La república d'Irlanda amb la victòria del NO en el recent referèndum posa en greu dificultat el funcionament de la Unió Europea. Amb els importants reptes que té sobre la taula l'Europa unida!
La inflació és un fantasma de les economies dels estats els qual actuen, per a contenir-lo, en dos fronts: el preu del diner i la limitació dels augments salarials. Obviant, potser per incapacitat o per interessos, les especulacions de tot tipus en aquest mercat lliure.
Els EEUU d'Amèrica a l'espera d'un possible canvi de govern i Rússia i Xina aprofitant tot aquesta incertesa per a asituar-se i guanyar posicions en el concert internacional.
El pessimista diria, Les coses estan molt malament. L'optimista realista diria el mateix però afegiria, Però ja es trobarà la manera de tirar endavant. Aleshores caldria preguntar-li, Com i a costa de qui?
Per altra banda la recessió econòmica reporta també importants retalls en els ingressos a l'erari públic. Sostenim l'opinió que les plantilles de l'administració pública a tots els nivells estan sobredimensionades. Això s'ha de pagar. On aniran a parar els projectes que signifiquen inversions multimilionàries i que, en definitiva, és allò que beneficia al conjunt dels ciutadans. Escoles, hospitals, comunicacions, etc. els plans dels quals han ja estat anunciats per les administracions. Dies enrera comentava que la consellera de Salut de la Generalitat havia fet públic el futur mapa sanitari de Catalunya i ja ens preguntavem, amb quins recursos?
A nivell internacional el panorama no és pas més alentidor. La república d'Irlanda amb la victòria del NO en el recent referèndum posa en greu dificultat el funcionament de la Unió Europea. Amb els importants reptes que té sobre la taula l'Europa unida!
La inflació és un fantasma de les economies dels estats els qual actuen, per a contenir-lo, en dos fronts: el preu del diner i la limitació dels augments salarials. Obviant, potser per incapacitat o per interessos, les especulacions de tot tipus en aquest mercat lliure.
Els EEUU d'Amèrica a l'espera d'un possible canvi de govern i Rússia i Xina aprofitant tot aquesta incertesa per a asituar-se i guanyar posicions en el concert internacional.
El pessimista diria, Les coses estan molt malament. L'optimista realista diria el mateix però afegiria, Però ja es trobarà la manera de tirar endavant. Aleshores caldria preguntar-li, Com i a costa de qui?
