Ningú convoca una consulta per perdre-la i quan Joan Puigcercós va deixar el Govern de la Generalitat era molt bon coneixedor dels seus suports. Sabia perfectament (tothom ho sabia) que la potent Regió Metropolitana de Barcelona, en especial el Barcelonès i el Baix Llobregat són majoritàriament simpatitzants amb Puigcercós i la seva gent, això sense comptar amb els càrrecs alliberats dins del partit que mai mossegaran la mà que els alimenta. Carod és ja historia i això ho posa clarament de manifest el mateix Puigcercós quan diu que “...encara pot fer molta feina al Govern”. En el fons és justament la defenestració d’en Carod el que es perseguia amb aquestes eleccions, i tota la parafernalia que les ha acompanyat.
Per tant, no és sorprenent la majoria de la candidatura de Joan Puigcercós, sinó més aviat la consolidació de Reagrupament.Cat com la segona força dins d’ERC. Puigcercós no volia pactar res amb Carod, però possiblement no comptava amb un suport tan ampli al del sector crític de Carretero. Un 37% dels vots per Puigcercós, d’una participació certament elevada del 71%, tampoc es per tirar coets. Si el President ho fos del país, seria obligada una segona volta, i si les eleccions fossin per formar un govern, Reagrupament.Cat i Esquerra Futur podrien forma un “bipartit” i deixar Puigcercós a la oposició.
Mai com ara s’ha formalitzat amb tanta claredat la bella però falsa dicotomia entre la via socialista i la via sobiranista com a camins per a la independència. Puigcercós haurà de gestionar contant amb tots els sectors si no vol una nova sagnia en el partit.
Pel que fa a Esquerra Independentista poc a dir. Un intent de Jaume Renye per desmarcar-se del Carod, abans de ser arrossegat en la seva caiguda. No voler pactar amb Reagrupament.Cat una candidatura única renovadora els hi ha costat car. Però no poden ignorar-se els seus suports, majoritàriament de la gent més jove. Puigcercós haurà de fer grans equilibris si no vol que les JERC l’hi girin l’esquena.
Ara ja fa un parell de mesos, vam demanar un canvi de rumb en base a una Executiva de consens que fos capaç de liderar un projecte de país on es poguessin superar les diferències personals i on cap opció es veies exclosa. Si ara Puigcercós ens diu que integrarà totes les sensibilitats, ens demanem de que ha servit tot això més enllà de facilitar l’escalada personal d’alguns. De moment el PSC felicita a ERC pel resultat de les eleccions amb el convenciment de que el govern tripartit no perilla. Només aquesta raó justifica l’escepticisme pel que fa un projecte suposadament nou.
El proper Congrés serà una veritable declaració d’intencions. És l’hora de mantenir-se a la expectativa per veure si el tàndem Puigcercós-Ridao tenen l’actitud i l’aptitud que ERC necessita. Potser el compte enrere del conegut rellotge de la campanya electoral passada s’ha posat en marxa, però no precisament per portar-nos a l’independencia si no tot el contrari.
http://blocs.mesvilaweb.cat/1abril
