Algú farà de Hillary a Esquerra? O tots volen ser Obama?
Durant tota la campanya, diferents sectors d'Esquerra han aixecat la bandera de la renovació i han proclamat el "Yes, we can" de Barack Obama [web] adaptant-lo a la necessitat de canvi que diagnosticaven per al partit independentista. Finalment, als Estats Units el "Yes, we can" s'ha imposat entre els demòcrates i Obama serà el candidat a la presidència, el primer candidat negre de la història d'aquell país. La gran perdedora, contra tot pronòstic i com ja sabeu, és Hillary Clinton [web]. Ha estat molt dur per a ella assumir la derrota, acceptar l'accident històric que és Obama. Un accident que li ha espatllat el seu estudiat guió, la seva desitjada trajectòria de retorn cap a la Casa Blanca, però no com a primera dama sinó com a presidenta. Un cop Hillary Clinton ha vist matemàticament perduda la pugna amb Obama, i un cop aquest últim ha proclamat que serà el candidat dels demòcrates a ocupar la Casa Blanca, la senadora no ha tingut més remei que proclamar el "Yes, we can" i oferir el seu total suport a Obama. Pel bé dels demòcrates i —això ja ho veurem— també pel seu bé, per no descartar-se com a possible vicepresidenta. El suport de Clinton a Obama no ha estat fàcil, però és l'única opció per consolidar un lideratge que s'enfronti al republicà John McCain [web] amb mínimes garanties d'èxit. I les garanties d'èxit passen, als Estats Units, però també aquí i a la Xina popular, per la unitat interna en el partit. Aquesta és la mare dels ous. Ara que a Esquerra el guanyador és qui és —el tàndem Puigcercós-Ridao [Quan Esquerra no sorprèn]— qui seguirà l'exemple de Hillary i es posarà al costat seu? O és que a Esquerra tots volen ser Obama?
(Il·lustro l'apunt amb aquesta fotografia de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) publicada a Nació Digital, en què hi apareixen un grup de militants de Gràcia després de votar dissabte. Una imatge de bon ambient, malgrat les divergències que tinguessin a l'hora d'optar per una o altra candidatura.)
(Per cert, un exercici interessant és repassar avui totes les eines de la cibercampanya republicana, que trobareu a la meva Guia útil de les primàries d'ERC a Internet. Probablement descobrireu l'abandonament d'algunes d'elles.)
(Il·lustro l'apunt amb aquesta fotografia de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) publicada a Nació Digital, en què hi apareixen un grup de militants de Gràcia després de votar dissabte. Una imatge de bon ambient, malgrat les divergències que tinguessin a l'hora d'optar per una o altra candidatura.)
(Per cert, un exercici interessant és repassar avui totes les eines de la cibercampanya republicana, que trobareu a la meva Guia útil de les primàries d'ERC a Internet. Probablement descobrireu l'abandonament d'algunes d'elles.)
