En assabentar-me'n, fotut i arrimat a marge com m'he quedat, encara he tingut esme per alçar-me de la cadira, acostar-me a un dels prestatges atibacats de llibres i triar-ne un dels seus. L'atzar ha volgut que fóra El Cafè de la Granota, i entre tots els contes jo he escollit llegir Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues. No l'he triat del tot expressament: el llibre s'ha obert per aquesta pàgina perquè hi guardava un bitllet d'autobús del dia 13 d'octubre de 1988, sens dubte usat com a senyal de lectura.
Fa uns instants que estic pensatiu, mirant de trobar què escriure sobre Jesús Moncada. I no se m'acut res. S'ha mort Jesús Moncada, no pare de repetir-me, un eco rebotant contra la pantalla de l'ordinador. Que se'n vaja el món a fer la mà! Que se'n vaja el món a fer la mà!
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
