Si Marqués alçara el cap i detectara que algú vol convertir-lo en un tòtem, o que vol elevar les seues obres a una categoria bíblica s'emprenyaria moltíssim. És el problema de ser escriptor i ser, al mateix temps, un heterodox convençut; el mateix problema que tenia Joan Fuster i el mateix, diria jo, que tenen han tingut tots els grans, tots els clàssics: l'endemà mateix d'eixir al carrer algun dels seus escrits, els deixa de pertànyer en exclusiva, malgrat que no vulguen, malgrat que se'n ressistisquen.
Marqués se'n va deixant una obra fecunda i suggeridora, imprescindible, com diu Pepa Chesa al diari de hui. Però de tot el que s'ha dit, i es dirà, em quede amb el títol de l'article de l'amic Rafa Xambó a Levante-EMV: "Llegiu-lo", al qual jo afegiria, i no crec que Rafa s'opose: "Analitzeu-lo, critiqueu-lo i... penseu!"
(Foto de J.V. Marqués a la manifestació de la Xarxa d'Homes per la Igualtat contra la violència masclista a Sevilla el mes d'octubre passat) (Segueix...)
Els de la meua generació vam conéixer Marqués quan la salut començava a faltar-li i no vam tindre la sort de viure en directe l'eclosió política i intel·lectual dels setanta, però crec que això també va tindre una cosa positiva: vam conéixer, i vam gaudir, d'un Marqués viu, actiu, que seguia pensant i, sobretot, que seguia actuant. L'autor de "País Perplex" de "Tots els colors del roig" i de tants llibres i articles era, també, i de manera inseparable, una persona compromesa i amb una intensa activitat en defensa del medi ambient, de la igualtat entre homes i dones, dels drets socials de les classes treballadores i de les persones nouvingudes. Era un valencianista d'esquerres, sí, ho era, i va ser mestre de valencianistes d'esquerres, però afortunadament va ser moltes coses més.
Si em permeteu la comparació, crec que l'evolució intel·lectual i política de Marqués i la del moviment polític que representa el Bloc van discórrer en paral·lel: va nàixer amb Fuster, un altre heterodox imprescindible; es va adaptar a la realitat valenciana per aconseguir una major incidència en un "país perplex" i després la reflexió va deixar pas a l'acció. Per a Marqués, com per a la major part de nosaltres, el valencianisme era inseparable de l'ecologisme, del feminisme i de l'esquerra; recorde que li vaig sentir dir una volta que ell no volia un país políticament més lliure si en eixe país els homes i les dones no eren més iguals que ara i si en eixe país no hi havia un major respecte pel medi ambient que en l'actual. Res més a afegir.
Fem cas del que diu Rafa Xambó: llegim Marqués, i fem-ho críticament, que és com s'ha de llegir els clàssics. Però no ens limitem a llegir, per favor, que s'emprenyarà moltíssim. Anem a Ca Revolta, on ens vam trobar tantes vegades, parlem amb la gent, fem projectes per constuir una societat millor, eixim al carrer, mobilitzem-nos, demanem l'impossible... Crec que aquest serà el millor dels homenatges a Marqués.
