Càrrega de profunditat en quatre passos
Aquests dies tothom parla d'en Chiquiliquatre, i són principalment dos els arguments que es defensen en el meu entorn -afortunadament no tinc amics que sigui eurofans, ni res similar-. LA discusió, amb cites rimbombants i gran referències ha provocat que un s'adoni que tots tenim a dins un 'friki', un personatge que per llegit que sigui mira amb curiositat i simpatia aquest món estrany amb referències que ningú inclouria en una tasca seriosa però que pot aixecar passions.
LEs dues línies, com diria el desaparegut (¿?`) Àngel Acebes, són que això és un negoci horrorós i vindria a ser la crítica que sempre s'ha fet a Eurovisió i que en el darrer gran fenòmen entorn del concurs més ranci i patètic que s'ha generat, quan va aparèixer la Rosa de Ej-paña repetiem. La segona és que la factoria Buenafuente ha aconseguit generar un infiltrat, una càrrega de profunditat a l'interior d'una història patètica, que s'ha fet tan bé que ha provocat el malestar entre aquesta 'gent' que es diu Eurofans, i que va aconseguir treure de polleguera a aquest altre personatge eurovisiu que és Uribarri.
Jo sóc dels segons. Ho defenso, per primera vegada, tot i que no em veig amb cor de mirar aquesta nit el festival. Si enganxo en Chiquilicuatre el miraré, però suportar els que s'ho prenen seriosament fa molta, però que molta, mandra. Potser això és 'perrear'.
LEs dues línies, com diria el desaparegut (¿?`) Àngel Acebes, són que això és un negoci horrorós i vindria a ser la crítica que sempre s'ha fet a Eurovisió i que en el darrer gran fenòmen entorn del concurs més ranci i patètic que s'ha generat, quan va aparèixer la Rosa de Ej-paña repetiem. La segona és que la factoria Buenafuente ha aconseguit generar un infiltrat, una càrrega de profunditat a l'interior d'una història patètica, que s'ha fet tan bé que ha provocat el malestar entre aquesta 'gent' que es diu Eurofans, i que va aconseguir treure de polleguera a aquest altre personatge eurovisiu que és Uribarri.
Jo sóc dels segons. Ho defenso, per primera vegada, tot i que no em veig amb cor de mirar aquesta nit el festival. Si enganxo en Chiquilicuatre el miraré, però suportar els que s'ho prenen seriosament fa molta, però que molta, mandra. Potser això és 'perrear'.
