Un nou lliurament del Baròmetre d'Opinió Política posa de manifest unes dades que han estat desestimades contínuament. Ja fa temps que si sumem les persones que volen que Catalunya sigui un estat independent i les que volen que sigui un estat dins d'una Espanya federal, el resultat supera el 50%. Si es fan aquests estudis, si s'hi destinen diners que paguem entre tots, és per conèixer l'opinió de la població i per reorientar aquelles polítiques o aquelles situacions que no són ben acceptades per la ciutadania. Que més de la meitat de la població expressi la seva voluntat de revisar la relació entre Catalunya i Espanya quan encara no fa dos anys que es va votar l'Estatut és una prova que aquella eina no va resoldre el problema. Que menys del 40% vulgui continuar essent una comunitat autònoma és motiu suficient perquè el govern encapçalat per José Montilla faci una aturada en sec i demani a la gent què vol fer.
Amb aquestes dades a la mà, és inadmissible que no hi hagi la reacció política corresponent. Quan la ciutadania s'expressa amb aquesta contundència, els representants democràticament elegits no poden fer com si res. Això perverteix totes les dinàmiques de la democràcia i de la política. S'està bloquejant una possible sortida que passa pel dret de decidir. Si la situació ja era de coll d'ampolla, ara, a més, s'hi posa un tap. I això pot fer que el debat polític a la blogosfera comenci a ser repetitiu. Quan la raó de la paraula és desoïda, potser cal provar el silenci.
Per això em declaro en vaga indefinida. És la meva manera de protestar per aquest menysteniment de la voluntat popular expressada en els estudis de la mateixa Generalitat de Catalunya. Ja sé que una vaga es fa partint d'una posició de força que no tinc, però aquest bloc és la principal eina de la qual disposo per comunicar opinió i no tinc res més. Quan vaig començar a escriure al bloc reclamava que el debat de la sobirania es posés damunt la taula. Ara hi és, i fins i tot hi ha la massa social suficient per posar en marxa el full de ruta.
Si tinc ocasió de penjar un parell d'apunts cada dia de dilluns a divendres i un els caps de setmana (un dissabte i un diumenge), el dia 31 s'escaurà l'apunt número mil. Em sembla una coincidència ideal per iniciar, l'endemà mateix, la vaga de bloc. Cada dia penjaré una entrada amb el títol “Vaga de bloc per la sobirania” i sense més text a l'entradeta que el còmput dels dies: “Dia X de la vaga”. Com a molt, amb algun enllaç sense comentaris. Crec que aquest és el punt clau: la sobirania. Fins i tot els qui aposten per un estat dins d'una Espanya Federal ens haurien de fer costat per recuperar-la, perquè la posterior federació, si la vol la majoria de la població, sigui entre iguals.
I fins quan, la vaga?
-
Fins que el president de la Generalitat faci una declaració institucional reconeixent la crisi del model autonòmic, assegurant el suport del seu grup parlamentari a la llei de consultes populars del conseller Ausàs i comprometent-se a fer una consulta autodeterminista i, per tant, reconeixent el dret de decidir.
-
Fins que CiU deixi de dir que no descarta el dret d'autodeterminació i passi a fer una proposta concreta perquè el Parlament pugui exercir aquest dret assegurant el suport dels seus parlamentaris al vot afirmatiu.
-
Fins que es constitueixi, si cal a proposta d'ERC, una taula de partits i entitats (CES, PDD, etc.) encarregada d'establir els passos i el calendari que ens han de dur a la recuperació de la sobirania.
-
Fins que ICV, que també reconeix el dret d'autodeterminació, s'integri a aquesta taula o a la reclamació explícita de la sobirania..
Aquest és l'esperit. Aquesta és la intenció. A partir de l'1 de juny, ja ho sabeu.
