Escena al Circuït de Montmeló: s’acosten un matrimoni de mitjana edat i el seu fill adolescent i busquen el seu seient a una zona vip. Sembla que la senyora, una rossa força atractiva, troba que fa molta calor als seients que els han assignat, i com que en veu un de lliure més amunt, li diu al seu marit:
- Mira, me voy allí arriba, que se estará mejor. Te importa?
- No te preocupes, me quedo aquí con el chaval – contesta ell, un tipus força pagat de si mateix.
La senyora puja a l’altra localitat, i la família gaudeix tranquil.lament de la matinal. La conversa ha estat en un to força elevat, degut al soroll dels cotxes, i els veïns de localitat l’han sentit.
Què té d’especial tot plegat?
Poca cosa, per no dir gens. Bé, diguem que la única potencial curiositat és que ell és el president del primer partit de Catalunya, un partit nacionalista català.
Em sembla que l’Arturu comença està cremat. Ja ni se n’amaga.
