Aquesta entrada complementa la número 047 Una tesi sobre la Lliga Regionalista i el català que comenta la tesi doctoral (excel·lent cum laude) "La Lliga Regionalista i la llengua catalana (1901-1923)",del doctor Josep Grau Mateu, entrada en la qual trobareu la informació referida a la tesi, el seu índex (fitxers adjunts) i un enllaç al document íntegre (des d'on podeu descarregar-vos-la sencera). La raó per la qual vaig decidir difondre una informació que em va arribar casualment, és perquè considero que l'interès d'aquesta obra transcendeix els ambients universitaris i l'àmbit d'historiadors i lingüistes.
Tal com havíem quedat, en Josep Grau m'ha tramès més documents relacionats amb el seu treball: l'adreça electrònica d'un resum, fet per ell mateix, de la tesi (us hi encamino, però també l'adjunto com a fitxer) i un parell de ressenyes que també us adjunto.
(...)
El tema de la investigació és l'activisme lingüístic de la Lliga Regionalista, el qual va abocar en el primer assaig global de política lingüística a la Catalunya contemporània. La tesi es divideix en tres parts: Els precedents (relacions entre llengua i catalanisme en el període 1875-1898), Els primers anys (formació de la Lliga i evolució fins al 1907) i L'hegemonia de la Lliga Regionalista (1907-1924). De manera tangencial, la investigació també s'ocupa de la història política de la Lliga i de la història social i política de la llengua catalana durant el primer quart del segle XX.
Segons Grau l'esmentat activisme es desplegà en dos fronts: l'intern, encarregat de codificar el català (hi destaca la reforma fabriana); i l'extern, amb l'objectiu "de defensar i estendre l'ús públic del català i d'impulsar la presència d'aquesta llengua en els àmbits oficials".
Els documents que figuren com a fitxers adjunts són els següents:
1. Resum, elaborat pel doctor Grau, de la tesi, publicat al Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics (núm. XVI -2005-, p. 261-271), societat filial de l'IEC. Segons l'autor es tracta d'una versió abreujada de la introducció i les conclusions de la tesi doctoral.
2. Breu ressenya del llibre (publicat a PAM) feta pel professor de la UB Josep Moran i Ocerinjauregui al núm. 18 (2007) de la revista Llengua & Literatura. El professor considera l'obra "fins a cert punt insòlita" perquè un historiador fa una immersió en la història de la llengua; remarca "un esforç considerable d'aplec de dades i d'interpretació adient, esforç plenament reeixit"; i no s'està de trobar paral·lelismes amb l'actualitat en analitzar la posició espanyola d'aleshores: "[...] l'actitud i els arguments que s'hi addueixen són pràcticament els mateixos que empren els espanyolistes d'ara".
3. Ressenya del llibre a càrrec de Jordi Llorens i Vila, publicada al núm. 566 (2007) de Serra d'Or. Llorens creu que "[...] cal deixar ben clar que la reivindicació de la llengua catalana ha estat, des del seus inicis, la clau de volta del nacionalisme català". De l'activisme lingüístic recuperat per en Grau destaca "la iniciativa parlamentària que la Lliga defensà a les Corts el juny de 1916, que tenia com a objectiu que la llengua catalana fos declarada oficial". La proposició va ser, lògicament, derrotada.
Conèixer el passat per encarar el futur. Obres com la d'en Josep Grau (erudita, consistent i seriosa) ens hi ajuden.
