A través del mestre d'obres Isern he viatjat
fins al bloc d'en Gabriel Bibiloni per llegir aquest article que posa llum
sobre la manera com hem de saludar en correcte català segons el moment del dia
en què ens trobem. Tal com demana, passaré l'avís que en correcte català sempre
hem de dir bon dia. I ja em plau haver de fer-ho, més i tot ara que sé que no
sóc a soles a creure això que explica en Gabriel Bibiloni. Fa temps que faig
servir exclusivament la fórmula del bon dia fins que es fa de nit, i val a dir
que quan ho dius en hores de vesprada la gent et mira com si fores d'una altra
gal·làxia. Com si et digueren: "Que no s'ha adonat aquest safanòria que ja
hem passat del migdia? Ha d'estar bufat!". I no. Són ells els qui no tenen
raó. L'article d'en Gabriel Bibiloni m'ha resultat balsàmic, encoratjador.
Els meus pares tenien una taverneta al carrer Blanc de Xàtiva. Enfront hi havia
l'entrada a l'estable de l'asil de vells -els vells que no cobraven pensions de
jubilació havien de guanyar-se el quemenjar, ja que les monges no feien caritat de
franc barat a guanyar-se la glòria del Cel, i els vells tenien cura de les
vaques, segaven herba i s'ocupaven altres obligacions-. Aquesta gent, quan els queia algun gallet gastador se'l bevien a la taverneta dels meus pares. I molt em sorprenia,
recordant les coses que deien i com les deien, que no solien dir mai "bona
vesprada" o "bones vesprades". Com bé diu en Gabriel Bibiloni
mentre fóra de dia tothom deia "bon dia". Tanmateix, n'hi havia molts
que remarcaven "bon dia de matí" i "bon dia de vesprada",
però sempre "bon dia".
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
