Aquest dissabte vaig anar a veure un partit de rugby de l’USAP a Perpinyà. Ens va costar una mica trobar l’estadi (feia molt anys que no hi anava). Al demanar a un senyor pel carrer on era el camp, aquest ens va contestar en català. Puc dir que em va sorprendre gratament, ja que quan jo hi vaig anar a treballar a la Bressola (fa ja uns 8 anys) no hi havia quasi ningú que el parlés.
A l’arribar al camp vam anar al nostre seient i no podíem estar millor. Just al costat de la penya que més animava amb càntics i tambors. Tots ells amb samarretes, pantalons i amb la cara pintada amb els colors de l’USAP, que són, tal com diuen ells, l’or i sang de la nostra senyera.. Emocionava sentir els seus cants d’ànim, amb els “Visca Catalunya i visca Perpinyà” o altres més festius com el “Volem pa amb oli”.
Per començar el partit sona la Santa Espina i tot el camp amb el seu picar de mans fa l’acompanyament. Realment et posa la pell de gallina igual que l’entrada dels jugadors catalans al camp al so de l’Estaca d’en Lluís Llach. Realment emociona i fa que et trobis a casa.
Vam gaudir d’un partit emocionant i d’una tarda divertida on l’USAP va guanyar 20 a 18. Animo a tothom a que si te una ocasió vagi a veure un partit, ja que és una dosis d’energia.
Quan ets allà t’adones que el català i Catalunya se senten al carrer i això és el més important per poder defensar una terra i una llengua.
