Els més de trenta comentaris de l'apunt que he penjat aquest matí em demostren que he tocat fibra sensible. Sovint, però, aquests comentaris vénen a assegurar que la pèrdua de suport del partit en les eleccions del 9 de març, combinada amb l'augment socialista, són una prova suficient dels perjudicis que ha portat aquest pacte. Dubto molt que l'anàlisi es pugui reduir a si es pacta amb uns o amb els altres. En l'apunt només comentava un dels avantatges que crec que ha comportat el pacte amb el PSC, conscient de la pèrdua de vots. Però tot plegat posa de manifest una paradoxa que hi ha dins d'Esquerra i que convindria tractar amb més profunditat.
Estem d'acord que el pacte amb PSC i ICV no ha portat, de moment, el vot nou de l'àrea de Barcelona. Però si aquest problema fos l'únic, Esquerra hauria repetit resultats, s'hauria quedat estancada. I no ha estat així. Esquerra ha perdut vots que són crítics, potser, amb aquesta estratègia de pactes, vots de persones que preferirien ser a l'oposició o un acostament a CiU encara que això no comportés un full de ruta cap a la independència, encara que fos per administrar el desplegament de l'Estatut. La paradoxa és que aquest sector d'electors és possiblement el que ara retreu al partit el retrocés electoral; ells, precisament, que potser són els que han deixat de votar.
La veritat és que tot plegat em resulta complex. Per sort, el bloc s'ha convertit en un espai de debat amb molt bones aportacions que caldrà llegir amb calma. Prenent a l'atzar alguns dels darrers comentaris, en Jordi Carbonell assegura que “Si ERC hagués fet acte de contricciò en aquesta legislatura Montillesca, i haguès passat a l'oposiciò, segur que els resultats de les generals haguessin estat totalment diferents”, cosa que no em veig amb cor de subscriure sense grans dosis de prudència. Per desgràcia, no tenim cap garantia que anar a l'oposició hagués estat millor. En Jack Monterey deixa un nou i extens comentari, en Joan Arnera dedica un apunt a la qüestió, en Sergi Pascual també, en Jordi Brull i en Manel Bargalló aporten idees, i tot plegat es converteix en un excel·lent material de debat. Permeteu-me, doncs, que hi pensi una mica i a veure si sóc capaç de fer-ne una síntesi. Moltes gràcies a tothom per la vostra generositat i que l'intercanvi d'opinions ens serveixi per trobar millor el camí cap a l'estat propi que necessitem i volem.
