No convé fer anàlisis precipitades ni categòriques. Crec que no es pot afirmar que la pèrdua de suport d'Esquerra es degui sobretot o exclusivament a haver pactat amb el PSC o haver fet Montilla president. I encara menys deduir, a partir d'això, que convé no pactar mai més amb el PSC. En un comentari a l'apunt d'ahir, i a propòsit del votant de l'àrea metropolitana que sintetitzem en el perfil del Baix Llobregat, en Miquel ens donava una pista important que hem de tenir en compte:
“Sóc i visc al Baix Llobregat, sóc igual que la resta de classe treballadora, i una cosa sí que he notat: ERC no provoca el rebuig que provocava fa anys,quan l'independentisme era associat a antiespanyolisme i fin si tot racisme. El pacte amb el PSC ha ajudat -i molt- a canviar aquesta imatge, i malgrat que molta gent gran sent animaversió cap a l'independentisme, els seus fills que ja són catalans no s'hi posicionen en contra sinó més aviat amb un silenci sense manifestar-se a favor. En termes de "comunicació" i marqueting, doncs, l'independentisme ha pujat molts punts aquests darrers anys. No vol pas dir que s'hagin convertit en independentistes, però en un referèndum hi hauria més votants aquí que no pas a Sarrià o als despatxos de la Diagonal que tradicionalment voten a CiU.”
És evident que l'acord amb el PSC no només ha permès consolidar la imatge d'Esquerra com a partit de govern, sinó que ha desactivat una animadversió considerable per part d'aquests perfils que comentàvem. No sabem com haurien anat les coses si el 2003 o el 2006 Esquerra hagués format govern amb CiU, però és molt probable que tota aquesta població de l'àrea metropolitana hagués estat molt més sensible al rebuig tant del nacionalisme com de l'independentisme. Ara no hi ha aquest rebuig visceral. L'independentisme ha pres carta de normalitat i és una opció més. I aquest és un pas necessari.
Crec que seria un error treure conclusions precipitades del rendiment que ha donat aquest acord de govern. Potser no ens han comprat el producte massivament, però ara ja no creuen que la marca sigui de mala qualitat i la seva predisposició és més bona. El problema és que els nostres comercials, cansats de no tenir vendes a la zona, vulguin canviar d'estratègia quan encara no s'ha consolidat aquesta. I perdoneu que continuï amb la metàfora del màrqueting.
En tot cas, també voldria deixar clar un cop més que aquesta estratègia té sentit en la mesura que al Parlament de Catalunya encara no hi ha el nombre de diputats necessari per impulsar un referèndum independentista, perquè sabem que algunes persones de CiU hi votarien a favor, però no tenim garantit el suport del partit. El dia que això passi, evidentment caldrà fer un canvi d'estratègia.
