(Queden 235 dies)
Abans d’abordar el tema dels superdelegats demòcrates, un apunt: amb les victòries a Wyoming dissabte, a Mississipí ahir (que, amb 61% contra 37% dels vots, dóna 19 delegats a Obama i 14 a Clinton)
i als caucuses de Texas (que donen provisionalment 38 delegats a Obama i 29 a Clinton), Obama ha esborrat l’avantatge en delegats que havia aconseguit Clinton dimarts de la setmana passada a Ohio, Rhode Island i les primàries de Texas. Podeu veure aquí el marcador actual.
Fet aquest apunt, començaré amb una petita introducció i en articles següents (dos o tres més, ja ho veurem) aclariré el paper dels superdelegats.
Els delegats i la Convenció Nacional Demòcrata
El sistema de primàries al Partit Demòcrata acaba formalment amb la Convenció Nacional Demòcrata que se celebrarà a Denver (Colorado) entre el 25 i el 28 d’agost. A aquella convenció hi haurà una votació en què s’escollirà oficialment el candidat demòcrata a la Presidència dels Estats Units. Qui hi té dret a vot? Doncs uns senyors i unes senyores de dues classes: els delegats electes [m’hi he referit sovint també com a “delegats promesos” (en anglès pledeged delegates), perquè en principi quan van a la convenció ja se sap qui votaran, a qui han promès el vot] i els superdelegats. En total es calcula que seran 4.048 els delegats que votaran a Denver, 3.253 delegats electes i 795 superdelegats.
Els delegats electes són els que escullen els votants durant tot el procés de primàries. Segons els vots que obté cada candidat a cada Estat o territori, se li van assignant un nombre de delegats que aniran a la Convenció Nacional Demòcrata i votaran pel candidat per qui han estat escollits. (Atenció, però: el transfuguisme és possible. A més, quan un candidat es retira, si ha aconseguit delegats, aquests poden votar-lo a ell testimonialment o decantar-se per qualsevol altre candidat, i se suposa que se l’escolten si ell decideix avalar un dels candidats que encara es manté a la cursa; és el cas dels 26 delegats electes que va aconseguir John Edwards abans de retirar-se.) En delegats electes, que són la traducció del vot popular, Barack Obama va per davant amb 1.404 i Hillary Clinton n'ha aconseguit 1.243.
Normalment els delegats electes són suficients perquè un candidat es destaqui i els altres es vagin retirant quan veuen que tenen molt poques possibilitats de guanyar. Va ser el cas de les primàries demòcrates del 2004, en què John Kerry va anar acumulant victòria rere victòria amb molt poques excepcions. Aquest cop, però, donat que la cursa està tan renyida entre Obama i Clinton, es calcula que cap dels dos candidats no arribarà als 2.025 delegats abans de la Convenció, i per tant serà necessària l’ajuda de ses senyories els superdelegats. (Podeu comprovar-ho amb aquesta aplicació tan interessant que ha creat la CNN, en què li podeu assignar delegats a cada candidat segons les vostres prediccions i podeu veure com van variant els números finals.)
Demà us explico qui són els superdelegats i per què hi són.
