Mesells. Catalunya vota Espanya.
Les eleccions espanyoles no m'emocionen, m'hi sento lluny, estranya, estrangera. Els resultats d'ahir ni em sorprenen ni em preocupen, em preocupa el nostre futur col·lectiu.
L'espanyolització de Catalunya és un fet , no ho han dit els resultats de les eleccions, no ho ha dit Espanya, ho diem els catalans cada dia, en tot allò que veiem, llegim, escoltem, cantem o pensem. I aquí radica el problema.
Espanya no ens ha seduït, puix és tan sols la geografia propera. Ens sedueix la suposada esquerra socialista. Ens hem acomodat, ens agrada jeure en un sofà davant de la pantalla com més gran millor, menjant fruits secs ecològics, veure programes espanyols (de producció catalana ens fan sentir millors) o riure'ns de nosaltres mateixos, dels nacionalistes catalans a "Polònia" i caure en la tendresa en veure un Montilla desvalgut i innocent maltractador de la llengua o somriure amb la resurrecció eqüestre del dictador que intentà anonerrar la nostra cultura i llengua. Això ens fa sentir "progressistes", d'"esquerres", catalans moderns. Discursegem d'esquerres i vivim de dretes. Som el retrat fidedigne del PSOE.
Es diu que "tenim el que mereixem", però serà més adient dir que som el que acceptem ser.
En aquests últims quatre anys Catalunya ha estat enganyada, maltractada i segueix imperturbable, mesella.A les eleccions espanyoles els partits espanyols han crescut en vots , els nacionalistes han perdut força. I ni tan sols ens hi resignem, ho trobem natural.
Hem oblidat que si no escrivim el nostre futur nacional ens l'inscriuran uns altres en una nació que no és la nostra?. Les eleccions espanyoles en són una prova. Catalunya vota Espanya. CiU, cultura de resistència. ERC i IC fagocitats pel PSOE. CiU i ERC despertaran?... Despertarem tots?...
