(I amb el permís de la SGAE)...
Això si, cal tenir bones eines. El preu d'aquestes eines és un altre tema, ja en parlarem un altre dia...
Avui miraré de parlar només de música.
Ja que estem en campanya electoral i que jo estic retirat de la política activa, excepte el dia de les eleccions perquè penso anar a votar, com a molt li pot tocar el rebre a algún sindicalista. Però ja se sap: si no vols pols no vagis a l'era.
No fa gaire vaig anar a un concert que feien a La Seu. Aquell dia n'hi havia dos de concerts a l'hora, Un era a Sant Domènec i pagaba l'Ajuntament. L'altre era al local d'uns clients meus, però no sé qui pagava per què jo no hi era. De fet l'ajuntament també ho és client meu, però aquell dia no. Vaig comprar l'entrada com sempre que tinc clar que vull anar a algun espectacle: anticipadament. Al Consell Comarcal al matí. T'estalvies una pasta.
Com que no sóc crític musical, en el sentit literal o estricte o habitual del terme crític musical, només diré que el concert em va agradar molt: Era l'estil musical que m'agrada, els músics eren molt bons, el repertori em va agradar i no se'm va fer gens de llarg. I no em vaig adormir.
I a més, això ja és com si et toqués la rifa, el so era impecable. Sant Domènec és una sala molt difícil de sonoritzar be. I anar-hi a sentir un concert que no sigui acústic, és a dir en que el so estigui amplificat, és com una loteria: si et toca un tècnic de so bo, guanyes. Si és dolent perds. El “reintegro” només et toca si els músics s'han posat malats (per exemple si algún s'ha quedat sord durant les proves de so) i l'ajuntament et torna els calers de l'entrada.
I la SGAE que hi pinta aquí? Doncs que possiblement algú em pot acusar de plagi pel títol de l'article, perquè és calcat al d'un llibre que parla sobre com deixar de fumar i/o com aprimar-se, que de vegades pot ser el mateix. Bé, que es pot fer a l'hora, vull dir.
I els sindicalistes? Ui!! com que em quedat que no parlariem de política no ho faré, però... només parlaré una mica d'història contemporània, vull dir del segle passat. Sig sig m'arrebento si no ho dic: la SGAE és, possiblement, una de les darreres hereves vives que ens queda en aquest país del sindicalisme vertical, o groc, digueu-ne com vulgueu. Com que no sóc historiador i tinc mala memòria, no sé si es veritat o no, però mira: aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid...
Bé, està vist que la diferència entre informació i opinió cada vegada és més petita. De vegades són directament proporcionals, però de vegades com més coses sembla que saps, pitjor, perquè és més fàcil que el que t'ho hagi dit estigui equivocat o sigui un mentider. Però aquest ja és un altre tema. Un altre dia...
