Uns dos milions de romanesos han acompanyat l'entrada del Ciri pasqual a les esglèsies i catedrals catòliques arreu del país.La litúrgia catòlica,com sabem,és uniforme arreu d'on s'ha implantat i hi té fidels.

Però Romania és bàsicament Ortodoxa -paraula grega que avui traduïm com a "creença correcte"-.Els ortodoxes,doncs,sostenen que és la seva Esglèsia la que sosté a la Fe cristiana original.

Durant el primer Mileni de l'Era Cristiana,la mateixa Fe i la mateixa Esglèsia va ser compartida amb l'esglèsia occidental.Va ser a partir del primer Cisme durant el segle XI que el camí de les dues concepcions cristianes es van separar i encara van caldre cinc-cents anys perque en sorgis una tercera concepció que va ser expressada pels cristians que avui anomenem Protestants.

250 milions de persones avui es declaren de Comunitats de l'Esglèsia Ortodoxa.Cada comunitat de creients és independent i està regida per un bisbe propi.Totes comparteixen la mateixa tradició litúrgica,la mateixa Fe i els mateixos esquemes organitzatius.Per això coneixem l'Esglèsia Grega independent o l'Esglèsia Rusa o a Romania l'Esglèsia Romana.Totes elles ténen a un Patriarca com a President dels Sínodes episcopals però no contemplen l'esglèsia com a institució formada per bisbes i clergues sinó també per tota la comunitat laica donat que és el "poble de Déu" l'autèntic guardià de la Fe.

La Mare de Déu va ser la persona més propera en vida a la terra de Crist i és venerada i representada per les Icones de manera persistent i artísticament repetitiva.Però d'aquí a creure's el dogma catòlic de la Immaculada Concepció n'hi ha un tros.Tontos no són.Que una cosa és definir-se sobre els pilars de la Santíssima Trinitat,i una altra creure que no només Déu es va fer Home sinó que a més ho fés mitjançant un misteri indefensable quan s'han trencat aigües.

Els batejos ortodoxes ho són per immersió,i formen part dels Sacraments que també comparteixen els catòlics dependents del Vaticà igual que el Matrimoni,la Penitència,la Confirmació,la Extremaunció i la Eucaristia.No recordo bé ara,però crec que en total son 7 sacraments que -de fet- estan pensats per a tota una vida de cadascun de nosaltres : des de la benvinguda amb el bateig fins a l'adéu amb l'extremaunció.No crec que la ortodòxia estigui preparada per acceptar un parell de casaments en una vida ,un parell de divorcis, ara que la vida és molt més llarga i suportar a la parenta o al parent és més difícil que mai davant la facilitat de fer noves coneixences diàries i trobar noves i continues oportunitats d'amor.De tota manera els ortodoxes permeten que els sacerdots estiguin casats i enmainadats i només els bisbes són escollits entre els cèlibes.

Al principi la llengua bizantina que s'estenia com a llengua franca per tot un Imperi amb Constantinopla de capital i Santa Sofia com a referència,era la utilitzada per totes les comunitats fins que van preferir utilitzar les llengues locals per tal de poder resar als temples.Els ortodoxes no creuen que per repetir milers de cops les paraules pronunciades per Crist,l'Esperit Sant ajudi a millorar a les persones.Si a més es fa en llatí -afegeixo jo- pot esdevenir una tortura diària.El llatí va desaparèixer de les esglèsies en temps dels nostres avis.El bizantí fa quasi mil anys.

La oració,en canvi,sí que creuen que és del tot purificadora.Els Himnes,doncs,són molt importants per a la litúrgia que acostuma a celebrar-se amb el culte a un Déu indescriptible,però amb veneració a les Icones que descriuen a Crist,a la Mare de Déu o als Sants.Diuen que si Crist es va fer Home,bé se'l pot pintar com a Home malgrat que els defensors de l'Antic Testament ,els iconoclastes,van ser molt durs a l'època rebutjant l'adoració de imatges que consideraven paganes.

Malgrat tot,tant la Ortodòxia com el Catolicisme s'assemblen molt en el conservadurisme formal i la nula evolució davant de les noves realitats socials.Els cristians de l'Esglèsia anglicana o els Luterans participen molt més de les litúrgies i poden assolir potser millor una comunió en l'ajuda personal i el condol.Potser.

La Setmana Santa nostre,doncs,ha passat per Romania com una setmana més on els creients que feia dies que no anaven a cap cerimònia religiosa s'hi han atansat.Els Ortodoxes també han omplert les esglèsies avui diumenge de Resurrecció.

Per a altres,en canvi,ha estat l'entrada a la primavera de no pas l'any 2005 després de Crist,sinó de l'any 5 de la Era de la Informació: tota una altra Història.