QUIN PROGRAMASSO! L'«HORA DEL LECTOR» DEDICADA A MERCÈ RODOREDA
És molt tard.
M'he passejat pel blog del Senyor Boix.
Fa alegria veure com els televidents troben gustós, fascinador, euforitzant i d'altres qualificatius semblants un programa de llibres. Només puc assegurar que sota la batuta d'aquest director d'orquestra just i engrescador que és l'amic Emili Manzano, en companyia de Maria Campillo, Mita Casacuberta, Carles Álvarez, Victor Amela i Tornasol, vaig passar una hora que tenia la bellesa i la velocitat d'un bon somni: era literatura que parlava de literatura. D'una de les escriptores més estimades: La Rodoreda.
La Rodoreda segur que ens catalitzava amb la seva lletra forta i profundament poètica com un esperit d'aquells que et fan volar i doldre a voler.
L'únic defecte: va ser massa curt. Tenia gust de poc. Tots en volíem més i més i més.
Encara em duren els afectes.
M'he passejat pel blog del Senyor Boix.
Fa alegria veure com els televidents troben gustós, fascinador, euforitzant i d'altres qualificatius semblants un programa de llibres. Només puc assegurar que sota la batuta d'aquest director d'orquestra just i engrescador que és l'amic Emili Manzano, en companyia de Maria Campillo, Mita Casacuberta, Carles Álvarez, Victor Amela i Tornasol, vaig passar una hora que tenia la bellesa i la velocitat d'un bon somni: era literatura que parlava de literatura. D'una de les escriptores més estimades: La Rodoreda.
La Rodoreda segur que ens catalitzava amb la seva lletra forta i profundament poètica com un esperit d'aquells que et fan volar i doldre a voler.
L'únic defecte: va ser massa curt. Tenia gust de poc. Tots en volíem més i més i més.
Encara em duren els afectes.
