No tot ha de ser crítica,
reivindicació i batalla. Aquest bloc s'inclou dins la categoria de cultura i llengua.
Per tant, a ningú no li pegarà tort si hi afegim alguna que altra amenitat
lingüística.Anem-hi, doncs. Sovint
escoltem que a algú se l'ha enganyat com a un xino -"xinès" si hom corregeix la castellanada. També se'n diu
jugar als xinos al joc d'encertar la
suma de les pedretes que amaguen dins el puny tots els jugadors. Ambdues
castellanades ja ens haurien de fer sospitar que ens trobem davant dues
intromissions alienes a la nostra llengua. En català no s'enganyen els xinos sinó els caragols. A la Costera
sempre hem dit, com ara, "l'han enganyat com a un caragol". Abans de
cuinar-los, els caragols s'han de porgar deixant-los sense menjar durant uns
dies en la caragolera, tot i que hi ha qui els hi posa una mica de timó, romer
o fenoll; els enganyen introduint-los en un recipient ple d'aigua i recoberta
la tota vora amb sal perquè no se'n fugen. Enganyar-los, doncs, vol dir
ofegar-los dins l'aigua a fi que traguem tota la seua molla i puguen ser
menjats més fàcilment després de cuits. I al bar, mentre esperem que ens
servesquen la ració de caragolada, amb creïlles i vitet, podem enjugar-nos la
ronda següent, però no als xinos: al
"punyet".
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
