Sembla una paradoxa, però l’obstinació legalista de les
institucions europees és el gran obstacle, l’excusa perfecta, per no avançar en
la construcció de la unitat europea. Un cas ben clar i flagrant és el de la
traducció del lloc web del parlament al català. Un compatriota del Segrià,
Miquel Català, en una acció desinteressada i molt positiva, va dedicar dos
mesos a traduïr algunes parts del lloc web del Parlament Europeu al català per
a que els catalanoparlants tinguessim l’opció de conèixer en la nostra llengua el dia a dia del parlament [podeu accedir a la pàgina des d’aquí]. (segueix...)
Aquesta cambra de representació
democràtica on els catalans també hi enviem representants, i en concret els
seus òrgans més tècnics, la mesa i els serveis administratius, sempre ha alegat
que la traducció al català comporta una despesa inassumible i a més que no hi ha empara
legal per facilitar-hi la presència. S’ha demostrat que la
falta de recursos econòmics es senzillament falsa. Gairebé la meitat dels
traductors espanyols que treballen aquí entre nosaltres són originaris dels Països
Catalans, i al menys –xifres no oficials- el 40 % dels traductors espanyols estarien
professionalment capacitats per fer traduccions simultànies en català. Ens
topem doncs amb un problema legal, legalista més aviat i sobretot de concepció del què és i què representa la diversitat cultural.
La mateixa proporció si fa no fa la trobem entre els
funcionaris espanyols al Parlament Europeu. El portantveu oficial del Parlament
és el català i catalanoparlant Jaume Duch. A pesar de conèixer perfectament la
sensibilitat lingüística dels seus compatriotes – que ens consta a tots els qui
hi hem tractat alguna vegada- ha hagut de defensar l’indefensable : la
traducció al català de la pàgina provoca un conflicte legal i per tant el
voluntari Català, a qui s’hauria de premiar, i de qui s'hauria d'aprofitar la feina, té l’espasa de damocles de la justícia
europea sobre el cap [notícia a l'AVUI].
Ja n’hi ha prou d’aquest color. Ja n’hi ha prou que als
nostres representants se’ls hi negui parlar en la seva llengua, aquí a Brusel.les,
a Estrasburg i a Madrid. Ja n’hi ha prou que haguem de veure’ns sotmesos al
constant lobby del membre del Parlament Europeu Vidal-Quadras en contra de la
nostra (i la seva) llengua al parlament i que aquest treball de destrucció tingui els nefastos resultats que patim. Ja n’hi ha prou que el govern
espanyol, l’Estat que ens hauria d’emparar miri cap a una altra banda.
L’anècdota
viscuda durant lels temps de la Convenció europea quan es preguntava a un membre destacat de la
delegació socialista catalano-espanyola sobre quina era la seva postura en
relació a l’oficialitat del Catalá, i responia : aquí venim a parlar de
temes seriosos, no de nimietats, sembla que continua al cervellet
legalista-funcionarial de la cambra europea. Des de l’Aliança Lliure Europea,
com no podria ser d’una altra manera, donem tot el nostre suport a en Miquel
Català, i continuarem treballant obstinadament, contra reglaments, opinions
legals, visions jurídiques i excuses de mal pagador per tal que el català sigui
present també aquí, al cor de la democràcia representativa europea. Els
europeus ens ho mereixem
