Anava amb el "42 minuts"
tot escoltant la BSO d'Habana Blues. Pèls de punta se m'han posat tot recordant
aquesta meravellosa pel·lícula. La música m'ha portat al cap imatges;
el ulls semiplorosos d'un
desbordant amor no correspost de la protagonista;
el recorregut dels ulls del
protagonista partint d'una fredor neutre fins arribar a la pura realitat d'un
amor ja perdut que encara podria donar molt de si, mesclat amb la pèrdua
paternal i amical sense volta enrera;
un àtic amb vistes de la
misèria material a l'exterior i de la riquesa sentimental a l'interior;
les paraules del fill,
desbordants de color "àtic" buscant (trobant) solucions impossibles;
sexe;
una patera que em permet
seguir somiant (no s'enfonsarà);
una solució en forma de
goma sota el braç que, allà, és imaginativa i, aquí, seria causant d'una davallada
en l'escala jerarquitzant de la societat rica de "vistes a l'exterior";
una actriu i un actor
catalans fent de "gallegos" a Cuba que em fan pensar que això no és real (no ho
aconsegueixen);
Espai web del bloc Marcús on es pot trobar tots els apunts del bloc classificats en categories, un espai sobre blocs i altres seccions amb webs interessants.
