Diuen les enquestes que Esquerra no repetirà
resultat a les eleccions espanyoles, que fins i tot podria perdre el grup
parlamentari. És a dir, que passaria de 8 diputats a menys de 5. Si això
s’esdevé, serà la constatació d’un fet usual en política. Un fet –no vaig a dir-ne
llei– que tot i repetir-se no és pres en consideració pels polítics.
Un partit que tot d’una comença créixer: el seu
discurs és ideològic, contundent, engrescador, il·lusionant. És contrast i contrapunt davant la veu monòtona dels partits oficials. És a l’oposició. I
creix. Arriben eleccions i assoleix un resultat important. Llavors pensa que no
cal anar a pams, sinó a vares: vol crèixer ràpidament, i entrar a govern i
demostrar que malgrat el seu llenguatge és un partit “seriós”, és a dir,
pragmàtic, de govern. I fins i tot governa. De frontissa, però
governa. Però vol arribar més lluny i té pressa. L’important és tenir presència
al govern, i repartir càrrecs. En conseqüència la ideologia i els objectius acaben
dipositats en una urna d’essències, útil només durant els discursos
congressuals i altres orgies onanistes.
El partit ha caigut en la temptació de la
moderació. Està convençut que moderant-se aconseguirà arrapar vots dels grans
partits oficials, que prendrà vots de l’ampli electorat mitjà i sense ideologia. Farà molts vots, si
intenta atraure aquest electorat que ara vota opcions polítiques fins i tot
contraposades. Creu que donant imatge de gestió eficaç i moderació sumara molts
vots. Pensa, és clar, que ja té lligats els vots que l’han fet créixer. I doncs
sumarà. Però oblida que si ha crescut és justament perquè ha donat una imatge
combativa, ideològica, conseqüent, valenta… Els qui l’han fet créixer, en bona
mesura l’han votat per la idelogia, pels objectius. Amb la moderació, aquesta
imatge s’ha esvaït. El que creix ara és el desencís entre l’electorat que l’ha
fet créixer. “No és això, companys, no és això”. I quan arriben les eleccions,
la moderació passa factura: no solament no han aconseguit arrapar vots
significatius dels partits oficials, sinó que n’han perdut molts dels que tenien. I diuen que no
se’n saben avenir. El pitjor de tot, és que entre els vots que han perdut han
sembrat la desconfiança. Potser no tornaran a votar-los. I necessitaven aquests
vots. El partit s’estancarà. Costarà molt recuperar la fita assolida. Ja no
serà el partit que creix. Serà un partit en crisi permanent, que lamentarà els
vots perduts i continuarà preguntant-se com els ha pogut perdre.
Hi ha partits per als quals el marquèting és
una eina inútil. Fins i tot contraproduent. Hi ha partits que han de créixer a
poc a poc, argumentant i convencent. Sumant des de la ideologia conseqüent i
els objectius irrenunciables.
La moderació ha estancat el BNG, el BNV, ara
Esquerra. Per a poder sumar, és menester no malbaratar allò que s'ha aconseguit. En alguns casos polítics, la temptació de la moderació divideix i resta.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
