Voluntat de ser-hi, voluntat de canviar-ho.
La inevitable feina de comparativa política entre els partits membres de l'ALE ens porta a constatar, una vegada i una altra, la similitud de trajectòries i de reptes que afronten els nostres partits membres. Són moments en què els partits de l'independentisme progressista es troben en un encreuament, en una tria, i curiosament, les solucions, els camins que trien, són, potser no coincidents del tot, però si molt similars en el seu plantejament. Un exemple. A Gal.les, el nostre partit membre, el Plaid Cymru (Partit de Gal.les) ha estat discutint la conveniència de ser presents a la house of Lords, la cambra alta britànica (segueix)
L'any 1999 una proposta similar va ser rebutjada per una majoria de les bases del Plaid que consideraven que un partit nacionalista, republicà per conviccions i ideològicament d'esquerres no podia acceptar una institució esencialment antidemocràtica com és la House of Lords.
El problema ve quan a causa dels canvis introduïts pel govern Blair, la House of Lords passa a tenir poder de veto sobre les decisions de l'Assemblea Nacional Galesa. La qüestió de ser presents en aquells àmbits polítics que afecten directament als gal.lesos passa a ser doncs, prioritària, per sobre de consideracions estètico-ideològiques. El novembre de l'any passat, una majoria de membres del Plaid va acceptar la proposta de la direcció [podeu llegir la notícia aquí, en anglès] i aquest cap de setmana [notícia en anglès, aquí-BBC i aquí-IcWales] s'ha fet la proposta final de membres seleccionats pel lloc que s'enviarà a la reina Isabel, i entre els quals ella escollirà els membres definitius.
El Plaid ha arribat a la conclusió que per avançar, per ser decisius, per defensar els interessos dels gal.lesos, cal ser a tots els àmbits possibles, i amb la major força possible. És una visió important per a qualsevol moviment polític, i més pels nostres que volen canviar radicalment els entorns constitucionals on viuen. No és pot ser partidari del dret a decidir i renunciar a tenir una veu on es decideixen les coses. Ni els gal.lesos, ni els independentistes ens ho podem permetre.
