camí a la normalitat?
Fa pocs dies em van instal.lar 4 (q-u-a-t-r-e) comptadors d'aigua : a l'aixeta de la pica de la cuina,sota l'aixeta de la rentadora,sota l'aixeta de la cisterna d'on m'assec a diari per llegir curiositats,i sota l'aixeta que dóna aigua a la banyeria i també a la pica del lavabo...
I encara no tinc cap comptador de gas,i ja tremolo quan m'hagin d'instal.lar un comptador sota cadascun dels radiadors de calefacció,que en tinc quatre més.
Us pot semblar estrany però té una lògica aclaparadora : són pisos i instal.lacions construïdes durant el règim comunista.El sistema a mi ja em va sorprendre el primer mes de viure aquí i adonar-me que l'aigua,el gas i la calefacció la pagava a l'administrador del bloc cada mes en funció del porrateig que es fa per numero de persones i metres quadrats.Jo ja veia que a l'entrada de l'edifici hi ha un taulell d'anuncis on l'administrador cada mes posa una fulla amb el que toca pagar a cada veí.Ara,però,l'administrador vindrà cada mes a casa i farà la suma dels comptadors del meu pis per a calcular el que em correspon.No és la companyia a que es fa el càrrec d'aquesta feina.La companyia té un únic comptador al bloc i no vol més complicacions.
En aquest camí cap a la normalitat de que pagarem el que consumim,hi ha sectors que afortunadament el servei és millor i no crec pas que sigui a costa del preu.M'explico: a les gasolineres no tinc que posar-me jo el combustible i a més em netegen els vidres.Els dóno propina,però ho fan igual sense.Dubto que el dia que treguin aquest servei i entrem a una pretesa normalitat paguem menys pel consum que fem de carburant.
També als supermecats,a part de la caixera,hi ha una persona que et posa els productes dintre de les bosses de plàstic i quan hi ha vidre encara t'hi posa doble bossa per a més seguretat.Al Carrefour no ho fan això,perquè les més de 40 caixes farien gastar més al grup francès que més beneficis té arreu del país.I ja se sap que les despeses cal evitar-les per obtenir millors resultats econòmics.
I paguem sempre el mateix amb millor o pitjors serveis,amb la normalitat de casa nostre o amb millor servei que ja no és normal a casa nostre.
Suposo que això també és fruit de que convé donar feina al jovent abans de que es posin a atracar-te a la porta del super.El jovent es guanya la vida com pot i tenir feina amb un uniforme és una avenç i una manera de començar a fer-se grans.
Sortint dels supermecats,assegudes al terra i implorant compassió,sovint hi veig ancianes amb la mirada brillant.Són ulls bondadosos a tothora,al pic del fred hivern i ara que surt el sol.M'adono que moltes dones i també homes són sensibles i que s'ajupen per donar-los algunes monedes.Tristement,són les dones més grans les que més pateixen la normalitat del nou sistema implantat.
Les dones velles són el sector més pobre i desamparat de la ciutat.
Normalitat també en això.Maleïda normalitat!
Us pot semblar estrany però té una lògica aclaparadora : són pisos i instal.lacions construïdes durant el règim comunista.El sistema a mi ja em va sorprendre el primer mes de viure aquí i adonar-me que l'aigua,el gas i la calefacció la pagava a l'administrador del bloc cada mes en funció del porrateig que es fa per numero de persones i metres quadrats.Jo ja veia que a l'entrada de l'edifici hi ha un taulell d'anuncis on l'administrador cada mes posa una fulla amb el que toca pagar a cada veí.Ara,però,l'administrador vindrà cada mes a casa i farà la suma dels comptadors del meu pis per a calcular el que em correspon.No és la companyia a que es fa el càrrec d'aquesta feina.La companyia té un únic comptador al bloc i no vol més complicacions.
En aquest camí cap a la normalitat de que pagarem el que consumim,hi ha sectors que afortunadament el servei és millor i no crec pas que sigui a costa del preu.M'explico: a les gasolineres no tinc que posar-me jo el combustible i a més em netegen els vidres.Els dóno propina,però ho fan igual sense.Dubto que el dia que treguin aquest servei i entrem a una pretesa normalitat paguem menys pel consum que fem de carburant.
També als supermecats,a part de la caixera,hi ha una persona que et posa els productes dintre de les bosses de plàstic i quan hi ha vidre encara t'hi posa doble bossa per a més seguretat.Al Carrefour no ho fan això,perquè les més de 40 caixes farien gastar més al grup francès que més beneficis té arreu del país.I ja se sap que les despeses cal evitar-les per obtenir millors resultats econòmics.
I paguem sempre el mateix amb millor o pitjors serveis,amb la normalitat de casa nostre o amb millor servei que ja no és normal a casa nostre.
Suposo que això també és fruit de que convé donar feina al jovent abans de que es posin a atracar-te a la porta del super.El jovent es guanya la vida com pot i tenir feina amb un uniforme és una avenç i una manera de començar a fer-se grans.
Sortint dels supermecats,assegudes al terra i implorant compassió,sovint hi veig ancianes amb la mirada brillant.Són ulls bondadosos a tothora,al pic del fred hivern i ara que surt el sol.M'adono que moltes dones i també homes són sensibles i que s'ajupen per donar-los algunes monedes.Tristement,són les dones més grans les que més pateixen la normalitat del nou sistema implantat.
Les dones velles són el sector més pobre i desamparat de la ciutat.
Normalitat també en això.Maleïda normalitat!
