El Rei i Déu
Contràriament al que es pot creure des de Catalunya,el segle que comencem pot tenir les religions com a pal de paller d'identitats de caràcter global.A ningú se'ns escapa que la llengua,la religió,la cultura popular,(la televisió també)han deixat de ser elements de cohesió d'un territori on la diversitat s'imposa i on potser només el futbol i el terrorisme cohesionen i uneixen a una societat que comparteix un mateix territori.La cohesió social,doncs,sembla reduïda a la defensa de la llibertat contra el terror i al sentiment de victòria d'un equip local enfront d'un de més llunyà.En el nostre cas,que la llengua vertebri el conjunt del territori és una tasca política de llarg recorregut donada la peculiar història que hem tingut,però amb el convenciment que pot ser un element que al llarg d'aquest segle ,el de les identitats,vagi reeixint o morint.Però no són ja els territoris,sinó els individus,els protagonistes d'aquest canvi d'Era.I l'esperitualitat em sembla que reneix.
Ahir comentava les construccions massives d'esglèsies ortodoxes i l'entrada dels evangelistes de l'esglèsia Baptista als nuclis rurals del país.Però malgrat tot,és la ortodòxia qui més està creixent.La caiguda del comunisme ha significat un retorn als valors propis del país que ténen també amb la figura de la Monarquia molta acceptació entre el jovent universitari.
Em resulta curiós parlar amb el meu amic Mircea que no creu en Darwin i li agradaria que enlloc d'un President de República poder tenir el Rei per evitar-se les picabaralles polítiques i tenir una figura de cohesió interna i projecció externa.La monarquia va ser abolida l'any 1948 després d'haver estat acceptada uns anys pels comunistes en el poder tot i els pactes anteriors de la monarquia amb l'eix del Berlin de Hitler en aquells moments de la història d'Europa.De fet,Rumania va declarar-se alhora en guerra contra Anglaterra i també contra la Unió Soviètica.Els alemanys no van perdonar canvis i Bucarest va ser bombardejada.Tot un període molt difícil a tota Europa.
No seria d'estranyar que a l'est d'Europa algunes monarquies es restaurin amb el temps.A la veïna Bulgària el Rei és President electe sense ser Rei i a Romània la figura de l'hereu al tro és apreciada pels intel.lectuals.
La Història pesa com una llosa en tots els pobles,i ara que s'està creant una societat global també el pes de la Història de tots els pobles ens ajuden a entendre millor les diferentes evolucions i cicles.La Història d'Europa ens és bastant desconeguda,i desconeixem perquè els hongaresos enyoren i ploren la pèrdua de la seva estimada Transilvània i desconeixem que mentre a l'Europa Occidental es colonitzaven noves terres i es creaven imperis,a l'Est la lluita es centrava en no caure sota el domini del gran imperi Otomà.
Us sembla que fem un repàs de la història d'aquest país? M'hi poso al proper article.I sabrem que quan a Catalunya es formaven els primers comtats amb el nom del Déu i el foragitament dels musulmans i es conformava l'expansió amb la Corona d'Aragó,aquí els Moldaus al nord i els Valaquis al sud foragitaven els turcs amb el nom de Déu segons el primer gran cisma de l'esglèsia .
Si vaig dir-vos que els noms de l'Imperi Romà són ben vius encara,també ho són els noms propis com Mircea,Radu,Stefan,Vlad ,noms dels prínceps de la seva Història.
A Catalunya,no conec a cap noia que porti el nom ,per exemple,de Peronella i altres noms de records medievals que hem anat oblidant fins abraçar a les entranyables Jèssiques i els fornits Jonhatans.
El Rei a la terra i Déu al cel qui sap si poden tornar.
Em resulta curiós parlar amb el meu amic Mircea que no creu en Darwin i li agradaria que enlloc d'un President de República poder tenir el Rei per evitar-se les picabaralles polítiques i tenir una figura de cohesió interna i projecció externa.La monarquia va ser abolida l'any 1948 després d'haver estat acceptada uns anys pels comunistes en el poder tot i els pactes anteriors de la monarquia amb l'eix del Berlin de Hitler en aquells moments de la història d'Europa.De fet,Rumania va declarar-se alhora en guerra contra Anglaterra i també contra la Unió Soviètica.Els alemanys no van perdonar canvis i Bucarest va ser bombardejada.Tot un període molt difícil a tota Europa.
No seria d'estranyar que a l'est d'Europa algunes monarquies es restaurin amb el temps.A la veïna Bulgària el Rei és President electe sense ser Rei i a Romània la figura de l'hereu al tro és apreciada pels intel.lectuals.
La Història pesa com una llosa en tots els pobles,i ara que s'està creant una societat global també el pes de la Història de tots els pobles ens ajuden a entendre millor les diferentes evolucions i cicles.La Història d'Europa ens és bastant desconeguda,i desconeixem perquè els hongaresos enyoren i ploren la pèrdua de la seva estimada Transilvània i desconeixem que mentre a l'Europa Occidental es colonitzaven noves terres i es creaven imperis,a l'Est la lluita es centrava en no caure sota el domini del gran imperi Otomà.
Us sembla que fem un repàs de la història d'aquest país? M'hi poso al proper article.I sabrem que quan a Catalunya es formaven els primers comtats amb el nom del Déu i el foragitament dels musulmans i es conformava l'expansió amb la Corona d'Aragó,aquí els Moldaus al nord i els Valaquis al sud foragitaven els turcs amb el nom de Déu segons el primer gran cisma de l'esglèsia .
Si vaig dir-vos que els noms de l'Imperi Romà són ben vius encara,també ho són els noms propis com Mircea,Radu,Stefan,Vlad ,noms dels prínceps de la seva Història.
A Catalunya,no conec a cap noia que porti el nom ,per exemple,de Peronella i altres noms de records medievals que hem anat oblidant fins abraçar a les entranyables Jèssiques i els fornits Jonhatans.
El Rei a la terra i Déu al cel qui sap si poden tornar.
