Per a què serveix Twitter?
Fa un parell de dies escrivia:
"Quan vaig començar a escriure aquest bloc, des del juliol del 2004 pràcticament cada dia, em vaig proposar fer-ho en clau periodística. És a dir, no en primera persona com a protagonista de res sinó a través de la primera persona per explicar allò que m'envolta, allò que visc i m'inquieta. Bàsicament a nivell professional, contribuint a la blocosfera, donant pistes a alguns que les agraïen, etcètera. Volia evitar que jo, com a periodista, esdevingués protagonista de res, si bé és cert que algun apunt meu ha trencat aquesta lògica. El dia que m'operaven d'apendicitis aguda d'urgència, per exemple. Al marge d'alguna excepció —suposo que el blocaire té un punt de vanitat intrínsec— he intentat fer un ús del bloc com a eina periodística, i per entrar en contacte amb gent que he conegut gràcies a la xarxa i que mai no hauria conegut sense ella. Ara acabo d'entrar en això del Twitter, i tinc aquest espai. Fa pocs dies que hi sóc, allà ficat. Ja tinc una vintena de seguidors, i jo en segueixo una desena més.I encara em pregunto per a què serveix [wiki]. Més enllà de l'exhibicionisme (i de difondre els enllaços als escrits del bloc), per a què serveix? Que algú m'ajudi."
Ara afegeixo:
Ja he entès, per a què serveix i quines són les seves potencialitats. És una eina nova, divertida, curiosa per a blocaires o pseudoblocaires compulsius. Gent que és capaç d'escriure, en només 140 caràcters, pensaments, flaixos, recomanacions, vivències, situacions... a cop d'sms, des de la pda, el mòbil o amb el teclat sobre la taula. És ideal per a aquells que no s'acaben de decidir a obrir un bloc i assumir el compromís d'escriure un apunt elaborat i ben redactat amb una certa periodicitat. És ideal —si m'ho permeteu— per a adolescents amb les hormones de l'sms i la telefonia disparades o per a polítics, molt acostumats a fer anar pda's, mòbils i enviar i rebre sms a dojo. Un polític que ha sabut trobat el to i s'hi ha enganxat és el nacionalista olotí Jordi Xuclà, senador que fa campanya a través d'aquest espai al Twitter, on hi té 19 seguidors subscrits. Animeu-vos a entrar-hi.
"Quan vaig començar a escriure aquest bloc, des del juliol del 2004 pràcticament cada dia, em vaig proposar fer-ho en clau periodística. És a dir, no en primera persona com a protagonista de res sinó a través de la primera persona per explicar allò que m'envolta, allò que visc i m'inquieta. Bàsicament a nivell professional, contribuint a la blocosfera, donant pistes a alguns que les agraïen, etcètera. Volia evitar que jo, com a periodista, esdevingués protagonista de res, si bé és cert que algun apunt meu ha trencat aquesta lògica. El dia que m'operaven d'apendicitis aguda d'urgència, per exemple. Al marge d'alguna excepció —suposo que el blocaire té un punt de vanitat intrínsec— he intentat fer un ús del bloc com a eina periodística, i per entrar en contacte amb gent que he conegut gràcies a la xarxa i que mai no hauria conegut sense ella. Ara acabo d'entrar en això del Twitter, i tinc aquest espai. Fa pocs dies que hi sóc, allà ficat. Ja tinc una vintena de seguidors, i jo en segueixo una desena més.
Ara afegeixo:
Ja he entès, per a què serveix i quines són les seves potencialitats. És una eina nova, divertida, curiosa per a blocaires o pseudoblocaires compulsius. Gent que és capaç d'escriure, en només 140 caràcters, pensaments, flaixos, recomanacions, vivències, situacions... a cop d'sms, des de la pda, el mòbil o amb el teclat sobre la taula. És ideal per a aquells que no s'acaben de decidir a obrir un bloc i assumir el compromís d'escriure un apunt elaborat i ben redactat amb una certa periodicitat. És ideal —si m'ho permeteu— per a adolescents amb les hormones de l'sms i la telefonia disparades o per a polítics, molt acostumats a fer anar pda's, mòbils i enviar i rebre sms a dojo. Un polític que ha sabut trobat el to i s'hi ha enganxat és el nacionalista olotí Jordi Xuclà, senador que fa campanya a través d'aquest espai al Twitter, on hi té 19 seguidors subscrits. Animeu-vos a entrar-hi.
