El comunisme,encara
Vaig passar la nit de cap d'any amb artistes i inte l.lectuals que havien estat cèlebres a la seva joventut.Ara,camí de la vellesa,els he notat amb la depressió dels qui el passat els nega viure el present i,fins i tot,amb l'angoixa dels qui és el futur qui els nega la vida.Les coses van molt ràpides i els records dels errors i la por al desconegut demà paralitzen l'autoestima que ens ajuda a viure el dia.
Ja fa 16 anys que el dictador va ser assassinat.Quina tristesa que un país hagi de treure la vida als seus dirigents per tal d'avançar.Es l'únic país que no va trobar altre sortida quan la caiguda del comunisme era del tot inevitable.Era el dia de Nadal del 1989 quan el món vam veure l'execució de Ceacescu i la seva senyora de la que encara s'expliquen les seves malícies i crueltats de nova rica dèspota.Ella va tancar els ulls com si no es creiés el que els passava.Ceaceuscu,antic sabater d'una zona rural oblidada per la història,mirava fixament als ulls dels seus executors amb la valentia de creure's el fruit d'una societat i d'una època que va tenir instants d'esplendor.
Resulta còmica ara,la imatge del matrimoni dins d'un tanc per intentar escapolir-se d'un clamor venjatiu que a la capital devia ser esfereïdor.Al camp,a les muntanyes,la gent gran,la bona gent,el van plorar.
L'ombra del comunisme és encara avui present en l'intent de control de la societat més enllà del que nosaltres podríem assumir,i en la manera d'organitzar-se fredament i sense impuls.La simplicitat d'una adreça,es converteix aquí en un laberint inútil i tanmateix imprescindible.
Jo visc a Calea 13 Septembrie,numar 114,Bloc 56,scara 1,etaj 8,apartament 23 del Sector 5 de Bucarest.Sense aquestes dades completes no tindria correu.Al número 114 del carrer on visc no hi ha cap més bloc,ni cap més escala,i al meu replà en som 2 i no 23,però la simplicitat no forma part del model organitzatiu del passat.La burocràcia té dimensions gegantines només per poder llogar un pis.Hores i hores de papers amunt i avall,amb advocats,intèrprets jurats,fotocòpies i fotocòpies.Papers a la policia per saber qui viu rera aquelles finestres,quan paga,d'on ve,cap on va.Un cop arreglat tot,és la comunitat de veïns qui t'exigeix còpia de passaport per fer indagacions sobre la teva persona per altres mitjans.La temible Securitate de Romània podia estar ben informada de totes les passes dels ciutadans.Però molt em temo que com tota paperassa al final el control és encara més difícil i l'engany és a l'ordre del dia.Jo estic de manera il.legal en aquest país i tinc un contracte que diu que pago el 10% de la realitat.
M'arriba un correu certificat a la posta i després de les habituals cues i del tracte distant i fred,no em donen el sobre sinó que el posen damunt una taula amb la meva documentació.Dues senyores grasses amb cabell curt i cara de pocs amics estan assegudes d'esquena a mi,davant la taula,i em fan esperar a la porta d'aquella sala gèlida.Quan han atès a la persona que em precedia em criden i agafen el meu sobre i el meu passaport.Un ganivet que semblava una navalla per a baralla d'honor gitano esparreca el sobre per un lateral davant la meva incredulitat i la meva cara de sorpresa no volguda.Jo balbucejo que allò és de la meva intimitat.Elles ni em fan cas.Només toquen els 3 CD que hi ha dins i li fan una ullada sense treure'ls de l'interior.M'he estalviat obrir el sobre.
Al cotxe encara no he repostat la ràdio-CD que em van robar la primera nit a Bucarest a l'apartament que vaig llogar per Internet per 15 dies mentre cercava un lloc definitiu.Pel turisme aquí tot és car,fins i tot més que a casa nostra.S'hi van lluir els furtadors al meu cotxe.No en van tenir prou de trencar-me un vidre lateral.Trencar-ne dos és més pràctic i és més entenedor de la sort que vaig tenir d'estar lluny en el moment dels fets i estalviar-me la violència segura de probablement uns marrecs.Quan vaig trobar-me el cotxe així,vés a la comisaria .No.El cotxe estava a la cruïlla i això pertany a una altra comisaria.No.Això és un robatori a un estranger i ha d'anar a una altra comisaria.No.Aquesta cruïlla si és el sud no ens correspon a nosaltres,vagi a la del nord.No.Nosaltres només ens cuidem dels robatoris interiors,la d'exteriors no és lluny d'aqui.Però senyor,esteu a Romània.Com se li ha ocorregut deixar la ràdio-CD a l'interior i provocar al personal.Al cap d'un mes em truquen per dir-me que potser han trobat la ràdio,que vagi a comisaria amb els papers.Sense adonarme'n compte,es van quedar l'original amb la referència i la garantia del meu Pioner.Ara ja sé que la ràdio la van trobar i és probable que se l'hagin venut per passar millor les festes de Nadal...
Resulta còmica ara,la imatge del matrimoni dins d'un tanc per intentar escapolir-se d'un clamor venjatiu que a la capital devia ser esfereïdor.Al camp,a les muntanyes,la gent gran,la bona gent,el van plorar.
L'ombra del comunisme és encara avui present en l'intent de control de la societat més enllà del que nosaltres podríem assumir,i en la manera d'organitzar-se fredament i sense impuls.La simplicitat d'una adreça,es converteix aquí en un laberint inútil i tanmateix imprescindible.
Jo visc a Calea 13 Septembrie,numar 114,Bloc 56,scara 1,etaj 8,apartament 23 del Sector 5 de Bucarest.Sense aquestes dades completes no tindria correu.Al número 114 del carrer on visc no hi ha cap més bloc,ni cap més escala,i al meu replà en som 2 i no 23,però la simplicitat no forma part del model organitzatiu del passat.La burocràcia té dimensions gegantines només per poder llogar un pis.Hores i hores de papers amunt i avall,amb advocats,intèrprets jurats,fotocòpies i fotocòpies.Papers a la policia per saber qui viu rera aquelles finestres,quan paga,d'on ve,cap on va.Un cop arreglat tot,és la comunitat de veïns qui t'exigeix còpia de passaport per fer indagacions sobre la teva persona per altres mitjans.La temible Securitate de Romània podia estar ben informada de totes les passes dels ciutadans.Però molt em temo que com tota paperassa al final el control és encara més difícil i l'engany és a l'ordre del dia.Jo estic de manera il.legal en aquest país i tinc un contracte que diu que pago el 10% de la realitat.
M'arriba un correu certificat a la posta i després de les habituals cues i del tracte distant i fred,no em donen el sobre sinó que el posen damunt una taula amb la meva documentació.Dues senyores grasses amb cabell curt i cara de pocs amics estan assegudes d'esquena a mi,davant la taula,i em fan esperar a la porta d'aquella sala gèlida.Quan han atès a la persona que em precedia em criden i agafen el meu sobre i el meu passaport.Un ganivet que semblava una navalla per a baralla d'honor gitano esparreca el sobre per un lateral davant la meva incredulitat i la meva cara de sorpresa no volguda.Jo balbucejo que allò és de la meva intimitat.Elles ni em fan cas.Només toquen els 3 CD que hi ha dins i li fan una ullada sense treure'ls de l'interior.M'he estalviat obrir el sobre.
Al cotxe encara no he repostat la ràdio-CD que em van robar la primera nit a Bucarest a l'apartament que vaig llogar per Internet per 15 dies mentre cercava un lloc definitiu.Pel turisme aquí tot és car,fins i tot més que a casa nostra.S'hi van lluir els furtadors al meu cotxe.No en van tenir prou de trencar-me un vidre lateral.Trencar-ne dos és més pràctic i és més entenedor de la sort que vaig tenir d'estar lluny en el moment dels fets i estalviar-me la violència segura de probablement uns marrecs.Quan vaig trobar-me el cotxe així,vés a la comisaria .No.El cotxe estava a la cruïlla i això pertany a una altra comisaria.No.Això és un robatori a un estranger i ha d'anar a una altra comisaria.No.Aquesta cruïlla si és el sud no ens correspon a nosaltres,vagi a la del nord.No.Nosaltres només ens cuidem dels robatoris interiors,la d'exteriors no és lluny d'aqui.Però senyor,esteu a Romània.Com se li ha ocorregut deixar la ràdio-CD a l'interior i provocar al personal.Al cap d'un mes em truquen per dir-me que potser han trobat la ràdio,que vagi a comisaria amb els papers.Sense adonarme'n compte,es van quedar l'original amb la referència i la garantia del meu Pioner.Ara ja sé que la ràdio la van trobar i és probable que se l'hagin venut per passar millor les festes de Nadal...
