He tornat al bar on et vaig conèixer. He demanat una cervesa i he procurat seure a la mateixa cadira. Aquella cadira. Aquella tarda. He recolzat l’esquena, he lliscat els malucs, he fet una cigarreta. Esperava alguna sensació especial, diferent, però no ha passat res. Ni tant sols el cambrer al donar-me foc m’ha reconegut. A la barra dones enjoiades mirall de reüll al homes que parlen pel mòbil i per tot soroll, molt soroll. El mon no s’atura. He demanat una nova cigarreta al veí de la taula dels costat (ja veus segueixo sense comprar tabac) i m’adonoque la porta d’aquest bar no s’atura mai.Miro pels vidres i per un moment em sembla que al carrer fa menys soroll que aquí. M’aixeco i pago, convido al meu veí de taula a la seva cervesa. Vaig buscant el silenci. foto: Albert Torrents
Accés de l'autor
Els meus enllaços
ALTRES BLOCS: ELS ESTIMO I M'ESTIMEN. QUINS BONS MOMENTS M'HAN DONAT!
"Filosofia en Xarxa de complexitat canviant" Jo vaig llicenciar-me en Filosofia segurament amb les pitjors companyies posibles (amb alguna excepció important) Com m'hauria agradat tenir una companyia com aquesta...
“Idees, imatges i sensacions que amb prou feines insinuen un estat d'ànim” Sempre aprenc alguna coseta i el que és més important acava conduint-te cap a lectures interesants...