Carrasqueta
Ahir van tancar els repetidors de la Carrasqueta. Ho van fer sense avisar, de nit, un diumenge, intentant despitar a la premsa, amb la intenció de driblar a tots aquell que l'havien defensat uns mesos abans. És una llàstima. Però és el que hi ha.
A partir d'ahir a les comarca del sud d'aquest país ja no es pot veure TV3. Una televisió en català. No em posaré ara a ressaltar les llums i les ombres de TV3. Només diré que és una televisió pública, que emet tots els continguts en la nostra llengua, que hi té un compromís legal i que l'aplica. Ací al sud també en tenim una. I és una llàstima que n'hagem de veure una altra. És una llàstima. Però és el que hi ha.
Perquè la del 9 no garanteix el nostre dret de veure televisió en la nostra llengua. Perquè té un compromís legal, però no l'aplica. Perquè és un instrument escandalosament subjectiu, manipulador i jo diria fins i tot, antidemocràtic. Perquè està completament al servei del govern. Perquè persegueix als seus professionals que no ho estan. Perquè obvia l'opció política, social, cultural i nacional de desenes i desenes de milers de valencians. Perquè ens fa invisibles i se n'orgulleix. I no amb la crosta, sinó amb la pell i els músculs i els ossos. És una llàstima. Però és el hi ha.
Mentrestant, els polítics del nord es perden en baralletes sobre qui té més o menys filiació nacional i els d'ací baix en sobre qui sent més o menys els colors d'Espanya. I nosaltres anem perdent els nostres drets civils. Un rere l'altre. I ens sentim més indefensos, criminalitzats i perseguits. I quan ja ens han tallat els braços, ens tallen les cames i quan encara seguim drets ens tallen la llengua i quan encara seguim vius es desesperen. I s'enrabien. I llavors ens declaren la guerra. Però si la volen la tindran. No ens espanten les derrotes. Ni hem nascut per ser vençuts. És una llàstima. Però és el que hi ha.
A partir d'ahir a les comarca del sud d'aquest país ja no es pot veure TV3. Una televisió en català. No em posaré ara a ressaltar les llums i les ombres de TV3. Només diré que és una televisió pública, que emet tots els continguts en la nostra llengua, que hi té un compromís legal i que l'aplica. Ací al sud també en tenim una. I és una llàstima que n'hagem de veure una altra. És una llàstima. Però és el que hi ha.
Perquè la del 9 no garanteix el nostre dret de veure televisió en la nostra llengua. Perquè té un compromís legal, però no l'aplica. Perquè és un instrument escandalosament subjectiu, manipulador i jo diria fins i tot, antidemocràtic. Perquè està completament al servei del govern. Perquè persegueix als seus professionals que no ho estan. Perquè obvia l'opció política, social, cultural i nacional de desenes i desenes de milers de valencians. Perquè ens fa invisibles i se n'orgulleix. I no amb la crosta, sinó amb la pell i els músculs i els ossos. És una llàstima. Però és el hi ha.
Mentrestant, els polítics del nord es perden en baralletes sobre qui té més o menys filiació nacional i els d'ací baix en sobre qui sent més o menys els colors d'Espanya. I nosaltres anem perdent els nostres drets civils. Un rere l'altre. I ens sentim més indefensos, criminalitzats i perseguits. I quan ja ens han tallat els braços, ens tallen les cames i quan encara seguim drets ens tallen la llengua i quan encara seguim vius es desesperen. I s'enrabien. I llavors ens declaren la guerra. Però si la volen la tindran. No ens espanten les derrotes. Ni hem nascut per ser vençuts. És una llàstima. Però és el que hi ha.
