per Toni Mata
ESCENES TELEDIRIGIDES DE NOU, Toni Mata
Pizzi va fer… què era? El quart? El cinquè gol del Barça? I Puyal vinga a cridar…
- - ¡Qué bueno que vinistes! Pizzi sós macanudo! –cridava el mestre Puyal emulant l’accent argentí. La veritat, en Granholm mai hauria imaginat que un esport, i menys el futbol, pogués fer que algú s’apassionés tant. En Granholm va apagar la ràdio i la pau va tornar al menjador. “Tant crit tant crit…” Va encendre el foc, va col·locar-hi la tetera i va escalfar aigua tranquilament. Un ciutadà finlandès com ell, no entenia aquesta gent tant cridanera d’aquí.
IUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUHÚ!!
En Granholm va fer un bot i un esquitx del te bullent li va anar a parar a la panxa. Escaldat i tot va córrer cap a la porta. Els crits procedien del passadís de la residència. Va obrir i hi va veure un alemany disfressat de cacatua, en ple furor alcohòlic, cridant d’alegria i clavant voraces mossegades a un pastís que feia la mateixa olor que un jove que acaba de sortir d’un concert d’Estopa. Va tancar la porta i va tornar cap a dins, tip de tanta incoherència i decidit a estudiar si el cànnabis tenia realment les propietats curatives que molts li atribueixen. En Iuko, colega de Reikjavik trobava la felicitat, igual que l’alemany-cacatua, en aquests pastissos de cànnabis i en una cosa encara més estranya: banys de most.
- - Si Cleòpatra es banyava amb llet per què no banyar-se amb most?
Era afeccionat a totat mena de ximpleries, en Iuko. Era del tipus de persones que creu que bufant un atrapasomnis, fent-ne volar els vilans, se li complirien els somnis. En Granholm mai hi havia cregut en aquestes coses, però a en Iuko, curiosament, li havia anat tot rodat a la vida. I ara vivia envoltat de luxes, de banys de most i de vilans travessant l’aire de la casa. Casualitat? Potser van ser realment els vilans els que li van dur l’alegria a la seva vida, o, potser senzillament el fet de saber trobar la bellesa en les petites coses.
- - Has de saber ballar el ball que toquin. –repetia sempre. I encara ara, en Granholm, tot sovint hi pensava- Només així tiraràs endavant somrient.
