per Toni Mata
ESCENES TELEDIRIGIDES, Toni Mata
L’Oliver tenia la fe de tornar a estendre els seus pantalons remullats perquè s’assequessin.
- - No és el mateix fotreu-ho en aquesta assecadora que deixar-ho sota la llum del sol, amb aquella escalfor. –sempre havia cregut que la claror de la llum omplia la roba. I detalls ximples com aquest eren els que li diuen la felicitat. Vès, era un tipus amb manies.
- - Fes servir l’assecadora! Ens hi hem gastat un dineral i, l’hem d’amortitzar! –la dictadura de l’economia domèstica, l’absurd de justificar despesses inútils s’imposaven. I l’Oliver hauria de treure la seva roba resseca de la maleïda maquinota li agradés o no. Vès, ja ho té això viure en parella. Són els petits inconvenients de l’amor…
Una estona després, va rescatar les seves camises arrugades de la negror del tambor de l’assecadora. Això sí, remugant i queixant-se.
- - Amb el xilòfon em vas fer igual, Txell! El vam comprar per caprici, vas tocar-lo tres setmanes seguides. I ara què? Aparca’t a les golfes amb l’Scalextric i la Tricotosa.
- - Doncs la Tricotosa bé que ens va servir d’alguna cosa. O no et recordes del jersei blau marí que et vaig fer?
- - Sí, i el tanga de llana, també. Molt còmode. Va molt bé per l’hivern, tinc el culet ben calentó. Ara, la llana pica.
- Mira Oliver, ja et vaig dir que no te’l possessis si no volies.Tenies la llibertat de cremar-lo, si volies! –dit i fet. L’Oliver va cremar el tanga de llana, després el contingut de tot l’armari i, finalment, va perdre el control. Era un estiu, a Berga, l’any 1997.
