Un escriptor,que es diu sobiranista, l’Hector López Bofill , ha escrit que al Baix Llobregat tots som Montilles i que tots els mals del país són perquè s’ha estat massa permissiu amb la immigració espanyola dels 60 i 70 que viu a Sant Boi, per exemple, com si fos Leganes o Dos Hermanas ( confeso que no sé on para Dos Hermanas), que l’Esquerra està massa acomplexada i que el pacte natural sobiranista és amb CiU i no esperar gaire del “obrerisme espanyol”. No sé si corre gaire per aquí aquest Hector però el seu Baix Llobregat d’obrers dinant un entrepà embolicat en paper de diari en un descampat ja no existeix.
No existeix l’Espanya federal de les esquerres, ja ho sabem, però tampoc la Catalunya independent està a l’ideari del conservadurisme català. Aquests “espanyols no assimilats” no estan sols en aquest univers espanyol construit al seu voltant: van a les botigues i els productes que hi troben, fabricats a Catalunya per empreses catalanes com Gallina Blanca, mai s’han etiquetat en català. No ha estat precisament la burgesia catalana la gran força per a la cohesió i la integració nacional sinó les classes populars catalanes en contacte directe, compartint els mateixos espais, com ara el Baix Llobregat, que han fet de Catalunya, malgrat tot, un sol poble. Com a mostra un botó: mireu les llistes electorals a les eleccions municipals darreres a Sant Boi i veureu que la llista on hi ha més barreja entre fills de la immigració espanyola i de famílies catalanes “de tota la vida” és a ERC, que som orgullosament xarnegos i catalufos i tots i totes independentistes catalans. Ha existit una voluntat de guetto en la immigració andalusa o extremenya? Han volgut ser segregats en barriades de la periferia metropolitana per rebuig a la societat catalana? O això ha obeït a polítiques continuades des del franquisme, amb el suport de molts catalans? Recordeu els camps de concentració per a nouvinguts als pavellons de la fira a Montuïc o els barraquismes, fins i tot dins del mateix estadi d’atletisme mig abandonat a l’època. És més no hi ha hagut solució de continuitat entre la politica de “casas regionales” del ministre Fraga Iribarne i les polítiques clientelars del PSC –PSOE, que al Baix Llobregat, i a altres llocs semblants, han construït veritables teranyines socials que han volgut substituir el món associatiu de sempre, que acollia per igual sense classificar per origens. Clar que l’augment exponencial de població entre els 60 i el 1975 va ser tan incontrolat que va excedir el llindar d’acollida. Ho deia en Paco Candel i ho diu en el seu darrer llibre la Patricia Gabancho: cal interpretar, dins la mateixa epopeia social, la gent desplaçada per la fam del seu país i la població catalana que treballava a les mateixes fàbriques i vivia en els entorns on es va produir la màxima concentració de nova població, i que veia desintegrar-se tot el seu món i el seu paisatge sense poder fer-hi massa res. Compartir una hora a l’andana de RENFE de Cornellà esperant un tren de rodalies que no vindrà, forja més projectes de futur i més necessitat d’exercir el dret a decidir com a catalans que no apel.lacions a compartir una identitat que, si només es veu en el pla cultural o lingüistic, ja no és funcional en molts entorns, o a construir fronts patriòtics com si els interessos de la societat civil “classe preferent” que només es mou quan li toquen l’aeroport, fóssin els mateixos de la gent que salta a les vies del tren desesperada d’arribar cada dia tard a la feina. Bona part d’aquests fills de la immigració segueixen parlant castellà als seus pares però ho fan en català als seus fills. Ho sé perquè són els meus veïns, els meus amics. Per cert, en Montilla parla en català a les seves bessones. Hi ha màxims dirigents de CiU que no poden dir el mateix.
A la foto els grallers i la colla gegantera de Casablanca, un barri d’immigració a Sant Boi. Els gegants representen un obrer d’una de les primeres fàbriques instal.lades als afores de Sant Boi i una de les noies d’un casalot de mala fama a peu de carretera que va ser una de les primeres construccions del barri.
