Moltes coses
Avui comença La Lliga. Sí, el campionat sempre comença després del Gàmper i en el primer partit que juguem a l'Estadi, tot el que ha passat avanç és pretemporada. Malauradament, aquesta setmana prèvia ha estat tràgica i plena de notícies que, per mandra i per falta de temps, m'han quedat al pap i no he pogut comentar-les al bloc. Les emocions i reflexions les he convertit en píndoles per a un sol post i espero que també em serveixin de dòping pel curs que comença. Queda inaugurada la temporada 2007-08 del Diari d'un Culer.
Antonio Puerta
No sóc bo per les desgràcies. La mort d'un noi de 22 anys relatada hora a hora des que va caure desplomat al costat de la línia de fons és un inici macabre pel divertiment què és el futbol i que tots esperàvem des de fa mesos. Em queden a la retina les imatges dels aficionats sevillans, els nombrosos homenatges i el desig què allò que la tragèdia ha unit no ho separin Del Nido i Lopera.
El Gàmper
Una de les coses que s'ha d'agrair a l'actual directiva és la dignificació del Amper. Un rival de primera fila i 98.000 aficionats a la grada. La recent mort de Puerta va impedir que l'esdeveniment fos la festa que cada any obre la temporada, però l'actitud dels jugadors el va convertir en un acte emotiu i, alhora, en un espectacle digne del millor futbol. Un Gàmper per a la història.
Etoo lesionat
Cal ser retorçat per pensar que la lesió del 'pichichi' de l'equip és un maldecap menys per l'equip. Si el que volguéssim és treure'ns de sobre estrelles segur que el mercat, el Milan, el Chelsea, el Madrid, o l'Inter estarien encantats d'ajudar-nos. La lesió d'Etoo és una pèssima notícia només atenuada per la presència d'un megacrac com Henry, per les actuacions de Giovani o pels partits que està fent Bojan a l'altra punta del planeta.
Rivals de Champions
M'agraden els grups difícils. Jugar la Champions és gaudir d'enfrontar-te amb el Lió, anar a jugar al millors camps d'Alemanya o trobar-te cara a cara amb històrics com el Rangers. Si volgués competir al nivell del Slavia de Praga, el Skonto de Riga o el Anorthosis, m'hauria fet de l'Español i seria feliç jugant la UEFA cada 10 anys.
La Lliga dels 500 quilos
Els equips de la Lliga mai s'havien gastat tants calés. I no, no han vingut Zidanes, Ronaldos, Romarios o Koemans. Hi ha gent boja que paga 30 quilos per un central que es diu Pepe i que no juga ni amb el Brasil B de la Copa Amèrica. També en deixen anar 36 per Robben, un crac de vidre que va pel camí de convertir-se en el nou Woodgate. Forlán, Simao, Zizic, Heinze... qualsevol bon jugador -no estrella- es paga a preu d'or estirant dels contractes de TV i especulant amb els terrenys dels estadis. I vist el què em vist aquest estiu, Henry és el millor i més barat fitxatge del futbol europeu. Avui el gaudirem.
No sóc bo per les desgràcies. La mort d'un noi de 22 anys relatada hora a hora des que va caure desplomat al costat de la línia de fons és un inici macabre pel divertiment què és el futbol i que tots esperàvem des de fa mesos. Em queden a la retina les imatges dels aficionats sevillans, els nombrosos homenatges i el desig què allò que la tragèdia ha unit no ho separin Del Nido i Lopera.
El Gàmper
Una de les coses que s'ha d'agrair a l'actual directiva és la dignificació del Amper. Un rival de primera fila i 98.000 aficionats a la grada. La recent mort de Puerta va impedir que l'esdeveniment fos la festa que cada any obre la temporada, però l'actitud dels jugadors el va convertir en un acte emotiu i, alhora, en un espectacle digne del millor futbol. Un Gàmper per a la història.
Etoo lesionat
Cal ser retorçat per pensar que la lesió del 'pichichi' de l'equip és un maldecap menys per l'equip. Si el que volguéssim és treure'ns de sobre estrelles segur que el mercat, el Milan, el Chelsea, el Madrid, o l'Inter estarien encantats d'ajudar-nos. La lesió d'Etoo és una pèssima notícia només atenuada per la presència d'un megacrac com Henry, per les actuacions de Giovani o pels partits que està fent Bojan a l'altra punta del planeta.
Rivals de Champions
M'agraden els grups difícils. Jugar la Champions és gaudir d'enfrontar-te amb el Lió, anar a jugar al millors camps d'Alemanya o trobar-te cara a cara amb històrics com el Rangers. Si volgués competir al nivell del Slavia de Praga, el Skonto de Riga o el Anorthosis, m'hauria fet de l'Español i seria feliç jugant la UEFA cada 10 anys.
La Lliga dels 500 quilos
Els equips de la Lliga mai s'havien gastat tants calés. I no, no han vingut Zidanes, Ronaldos, Romarios o Koemans. Hi ha gent boja que paga 30 quilos per un central que es diu Pepe i que no juga ni amb el Brasil B de la Copa Amèrica. També en deixen anar 36 per Robben, un crac de vidre que va pel camí de convertir-se en el nou Woodgate. Forlán, Simao, Zizic, Heinze... qualsevol bon jugador -no estrella- es paga a preu d'or estirant dels contractes de TV i especulant amb els terrenys dels estadis. I vist el què em vist aquest estiu, Henry és el millor i més barat fitxatge del futbol europeu. Avui el gaudirem.
