Ja vaig escriure un cop sobre que poc progres són a l'hora de ser jefes la majoria dels soi disant progres. Vaig tenir aquella impressió a l'hora de valorar les meves condicions laborals al món de la recerca mèdica pública fa uns mesos. Avui em reafirmo en la meva sentència i m'hi identifico més, si es pot. En qüestió de 30mn de conversa amb la meva jefa -que conec i figura que hi tinc una relació de quasi amistat des de fa anys- he viscut una eliminació per decret de l'assumpció que a mateixa feina i mateixes qualificacions oficials correspon un mateix salari, una rectificació sense rubor de les promeses laborals que van ser decisives a l'hora d'acceptar l'actual feina i una nul·la capacitat per acceptar la més mínima negociació econòmica - de fet, més que nul·la capacitat, podríem dir una gran capacitat per tractar de lladre l'empleat enganyat. No me'n se avenir, encara estic estorat. M'ha agafat tant per sorpresa una reacció tant hostil a una demanda que considerava raonable que una mica més i haig de marxar de la sala. Em molesta haver-me adonat que no les controlo bé aquestes situacions: quan la conversa ha passat d'un to normal a un to d'ofensa personal he tingut la sensació de que allò no estava passant realment i que la cosa se m'escapava de les mans. Molt desagradable. La sensació de pèrdua de control que he sentit tantes vegades en boca de pacients... n'he pogut tenir un tast avui, i no mola, no.
  |  |
Qui dia passa, any empeny.
|
|
Una sensació molt desagradable. |
Accés de l'autorEls meus enllaçosCOSES I LLOCS INTERESSANTS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|