-- Poc a poc us esteu fent un nom dins l’àmbit de la cultura i la comunicació catalana. Podem considerar que abans que aparegués al Grup Comunicació 21 hi havia un buit en la premsa en català dins d’aquests àmbits? Quins grans objectius us heu proposat aconseguir des de la vostra creació?

- Un dels problemes de l’espai català de comunicació és la seva excessiva fragmentació. Probablement s’adiu amb allò tan català de ser cadascú amo del seu llogarret. Des del nostre grup vam pensar que una aportació significativa podria ser ajudar a visualitzar la complexitat d’aquest espai a partir d’un mitjà que el tractés específicament. Part de la missió del portal Comunicació21 (i ara de Cultura21.cat) és que cadascú vegi reconeguda la seva feina i alhora sàpiga que estan fent altres operadors al seu àmbit d’actuació. També considerem important crear un espai de debat i emetre opinió: la cultura i la comunicació són àrees estratègiques i l’opinió pública que generen està defensada massa sovint des de tribunes espúries o interessades. També trobo que està bé constatar que l’espai català de comunicació està ple de buits, a l’espera que algú amb iniciativa els sàpiga omplir.

-- Un dels aspectes que caracteritzen totes les vostres publicacions és la cobertura de la cultura i la comunicació de parla catalana, però sempre prioritzant la qualitat. És així? És a dir, tinc la impressió que des del Grup comunicatiu que dirigeixes s’ha arribat a al conclusió que cal donar un pas endavant en les polítiques culturals, en el sentit que es vol deixar enrere la promoció de la cultura catalana basada en la subvenció pel simple fet d’expressar-se en llengua catalana i es confia de forma prioritària en la qualitat. Estem davant d’un canvi de mentalitat en la promoció cultural i comunicativa catalana?

- Crec que sí que s’està donant aquest canvi de mentalitat que indiques. Durant molts anys hem posat l’accent en el fet de produir, sense que ens importés massa ni la qualitat de la nostra oferta cultural ni de si aquesta arribava de manera més o menys general a tota la població. La sobreproducció té un efecte col·lateral: aquelles obres valuoses des del punt de vista cultural han d’esforçar-se més per treure el cap en un marasme d’oferta de consum cultural. Amb Benzina, ens vam plantejar que el millor que podíem fer en favor de la cultura catalana era tractar-la amb normalitat i, per tant, que el lector captés de seguida que si optàvem per dedicar un espai a algun autor del país no era pel fet de ser català, sinó pel fet de ser bo. Seguim la següent màxima: “Si es fa a Catalunya, és important, però no és necessàriament bo”. Em sembla que observar-la és una qüestió de rigor i de respecte cap al lector i cap als actors culturals que han de lluitar contra un cert descrèdit de la cultura catalana de la qual la sobreproducció en té només una part de la culpa, perquè també caldria consignar intents de descrèdit instats des de cultures veïnes o oposades.

-- Passem a aspectes més del dia a dia, més tècnics. Recentment, heu incorporat la funció de sindicació (RSS) als dos portals web i, en el cultural, a més, heu incorporat la funció de l’enllaç permanent. Esteu treballant en altres aspectes d’aquestes característiques?

- Sí, volem encetar un procés de millora contínua en aspectes tècnics. Internet és un món vibrant que demana agilitat en les respostes i una capacitat d’acció i reacció tremenda. Volem fer un salt tecnològic l’any 2008 i no descartem entrar de ple en els temes audiovisuals a partir d’Internet.

-- A cultura21 heu incorporat una secció molt interessant dedicada als blocs culturals, oberta a la participació de qui vulgui. Esteu satisfets de la resposta rebuda? Consideres que els blocs han passat a ser els substituts de les cartes al director dels mitjans, diguem-ne “tradicionals”?

- La veritat és que voldríem tenir-ne més de blocs i estem treballant perquè així sigui. No hem volgut anar a buscar-los a d’altres plataformes de pagament per una qüestió de cortesia, així que només hi ha els que s’hi han apuntat espontàniament. No crec que sigui vàlid equiparar els blocs a les cartes al director. Els primers són lliures, les segones no. Prova d’enviar una carta denunciant les agressions contra el català a Catalunya a La Razón i mira a veure si te la publiquen! Crec que la funció de la interactivitat és convertir els mitjans en un lloc de trobada. La interactivitat crea complicitat i fa que el lector senti més seu el mitjà pel fet de poder-hi expressar fàcilment una opinió. D’altra banda, és anar molt en contra del sentit dels temps apostar per una comunicació unívoca i unidireccional. Vivim en un món hiperfraccionat i els mitjans han de saber harmonitzar-se amb aquest fet.

-- Tant Comunicació21 com Cultura21 són webs informatius d’una temàtica concreta, en aquests casos, la comunicació i la cultura. Consideres que la tendència dels mitjans digitals d’informació tendeix a l’especialització temàtica, tal i com va passar amb els mitjans en format paper a principis dels 90’s? Si és així, creus que les edicions digitals dels diaris tradicionals obriran webs especialitzades o, pel contrari creus que seguiran com fins ara, oferint tot tipus d’informació en un mateix web?

- Jo parlo més en termes de proximitat, més que d’especialització. És a dir, el que ha de buscar un mitjà, tenint en compte la multiplicitat ingent d’emissors, és adherir-se als interessos del seu lector potencial. En el fons, els mecanismes de la premsa local i el de l’especialitzada no són tan diferents: totes dues busquen la proximitat. L’una, geogràfica, i l’altra, temàtica. En aquest sentit, i contestant la segona part de la teva pregunta, crec que els diaris tradicionals són presos de la seva història i estan condemnats a ser contenidors enormes i poc especialitzats. Altra cosa és que obrin canals temàtics, però la seva força seguirà sent la portada (en paper i Internet), és a dir, la seguretat de saber que, allà, hi tens una guia d’urgència per entendre l’actualitat general. Si ets especialista en música electrònica danesa dels anys 80, segur que tindràs altres mitjans de referència.

-- Un dels aspectes que no acaben de quallar en els vostres projectes digitals és la participació dels lectors o, almenys aquesta és la meva impressió veient els pocs comentaris que es deixen en les notícies. A què és degut? Ens trobem davant d’unes temàtiques que no aporten interès pel debat o, pel contrari, la funció dels comentaris no és la més adequada? Personalment, crec que el format de blocs que heu incorporat a Cultura21 aportarà més interactivitat que no pas els comentaris.

- Moltes webs que supuren comentaris funcionen així perquè hi ha algú esperonant el debat i jugant sovint a la provocació. Nosaltres, en ser un mitjà especialitzat, esperem menys comentaris però els que publiquem són més valuosos ja que tenen contingut: es nota que qui deixa la seva petja, generalment, és algú que hi entén del tema. I, personalment, m’estimo més això que no pas un florilegi d’insults creuats, a vegades instats pels propis partits polítics que es van fent la guitza. També el fet que els nostres mitjans han lluitat per oferir una imatge de rigor fa que només es realitzin aportacions significatives al debat, perquè s’entén que ni Comunicació21 ni Cultura21 tenen vocació de ser indrets on el primer que passi es pot esbravar a plaer.

-- Fa uns anys es va fer el salt del paper a la xarxa, i ara ens trobem en un moment on, per exemple, alguns blocs s’estan convertint en format llibre tradicional (per exemple, el bloc literari L’Aeroplà del Raval, el del músic Quimi Portet, el científic Centpeus,...). Vosaltres també us heu apuntat al carro, i heu anunciat l’aparició de la versió en paper de Cultura21. Creus que es pot extrapolar o generalitzar aquest fet a molts espais d’informació i opinió que han aparegut els darrers anys a Internet? Necessitem transformar el ritme frenètic d’informació digital als formats tradicionals per a poder assimilar la informació que precisi de més temps d’assimilació?

- Justa. La idea rere Cultura21.cat en paper és poder donar sortida a un tipus d’article que no tindria lloc al portal, on la brevetat és obligada i els articles tenen un període de vigència més curt. El paper seguirà sent sinònim de permanència i de prestigi durant uns quants anys més. Però hem d’anar en compte, perquè alguns editors estan aprofitant que Internet ha disparat la producció de textos per imprimir i posar en paper qualsevol cosa. Cal recordar que la indústria del llibre necessita anar traient títols sisplau per força. Internet és una manera fàcil de farcir paper de lletres. Però cal ser rigorosos en el procés d’edició i ser conscients que el llibre té un tipus de prosa i de format determinat. Sinó, si aboquem directament el contingut d’un bloc, el resultat és un bunyol bastant difícil de pair.

-- I, ja per acabar, quins projectes de futur teniu entre mans?

- El desenvolupament de Línia Barcelona és, sense dubte, el repte més important i el que requerirà una inversió i un esforç més important. Volem que, a finals del 2008, hi hagi en marxa sis edicions independents, per barris, de Línia Barcelona que tinguin una tirada conjunta superior als 115.000 exemplars. Això voldria dir que seria el setmanari en català de major tirada. I, de pas, es cobriria un espai –el de la informació veritablement de proximitat a la ciutat de Barcelona– que ara per ara, llevat d’alguna honrosa excepció, només desenvolupa premsa amateur, sense cap intenció de professionalitat.

[Envia’l a La Tafanera] [Envia’l a Politi.cat] [Envia’l a Remoume.net]

[RSS d’aquest bloc]