Què passaria si es deixés de parlar l'espanyol als Països Catalans?
La resposta és clara: res. Si algun lector inquiet no s'ho creu, que giri la vista a l'altra punta de món, i miri l'evolució de l'espanyol a les illes Filipines.
Segons la wikipèdia, els castellans van introduir la seva llengua quan van començar a envair el país el 1565, i va ser-ne l'única llengua oficial durant quatre segles. Va començar la seva decadència a partir de la guerra amb els americans l'any1898, i des d'aleshores l'anglès ha anat guanyant-li espai: primer a l'escola (1901) i després com a idioma cooficial (1935). L'any 1937 el tagalog va ser escollit idioma nacional, i la constitució del 1973 establia la cooficialitat només de l'anglès i el tagalog, en detriment de l'espanyol (i de les altres prop de 170 llengües parlades a l'arxipèlag). Els hispanoparlants van passar de 6 milions l'any 1940, a només 2.500 segons el cens de 1990, per una població total de 76 milions.
En definitiva, l'espanyol s'està extingint per la via ràpida a les Filipines, i encara és hora que senti els crits d'alarma d'un tal Gregorio Salvador, o que vegi editorials incendiaris a El Mundo, la Razón o l'Abc. Deu ser que l'espanyol que parlen els espanyols no està en perill? Doncs si no els preocupa ni poc ni gens que el deixin de parlar prop de 90 milions de persones (segons les darreres estimacions), per què s'haurien de posar histèrics si el deixessin de parlar uns pocs milions de castellanoparlants dels Països Catalans?
Segons la wikipèdia, els castellans van introduir la seva llengua quan van començar a envair el país el 1565, i va ser-ne l'única llengua oficial durant quatre segles. Va començar la seva decadència a partir de la guerra amb els americans l'any1898, i des d'aleshores l'anglès ha anat guanyant-li espai: primer a l'escola (1901) i després com a idioma cooficial (1935). L'any 1937 el tagalog va ser escollit idioma nacional, i la constitució del 1973 establia la cooficialitat només de l'anglès i el tagalog, en detriment de l'espanyol (i de les altres prop de 170 llengües parlades a l'arxipèlag). Els hispanoparlants van passar de 6 milions l'any 1940, a només 2.500 segons el cens de 1990, per una població total de 76 milions.
En definitiva, l'espanyol s'està extingint per la via ràpida a les Filipines, i encara és hora que senti els crits d'alarma d'un tal Gregorio Salvador, o que vegi editorials incendiaris a El Mundo, la Razón o l'Abc. Deu ser que l'espanyol que parlen els espanyols no està en perill? Doncs si no els preocupa ni poc ni gens que el deixin de parlar prop de 90 milions de persones (segons les darreres estimacions), per què s'haurien de posar histèrics si el deixessin de parlar uns pocs milions de castellanoparlants dels Països Catalans?
