El dia desprès de la mani de maig sempre t’agafa una miqueta d’allò que en italià anomenen anoia...
Els grans sindicats fixen les seves fites en les grans xifres, les grans idees, les grans paraules. Com en totes les organitzacions ells també estan fets de persones que amb més o menys voluntat i encert treballen pel que creuen i es deixen la pelli la salut en l’esforç i per persones que han cercat l’ombra d’aquest paraigües per viure bé o per dissimular la seva mediocritat ideològica. A tots ells els desitjo sincerament que els seus somnis es compleixen, els primers perquè si guanyen ells guanyem tots i els segons perquèsempre es necessari mirar-se un mateix al mirall per trobar-se les febleses i desprendre-se’n. Sense mirar enrere com podríem saber que estem avançant?
Accés de l'autor
Els meus enllaços
ALTRES BLOCS: ELS ESTIMO I M'ESTIMEN. QUINS BONS MOMENTS M'HAN DONAT!
"Filosofia en Xarxa de complexitat canviant" Jo vaig llicenciar-me en Filosofia segurament amb les pitjors companyies posibles (amb alguna excepció important) Com m'hauria agradat tenir una companyia com aquesta...
“Idees, imatges i sensacions que amb prou feines insinuen un estat d'ànim” Sempre aprenc alguna coseta i el que és més important acava conduint-te cap a lectures interesants...