Feia dies que a Badalona se'n parlava, però com ja he molestat el personatge massa vegades al meu bloc he decidit esperar a què primer ho publiqués El Punt i que la cosa fos mínimament oficial. Ha plogut molt des d'aquell post de 7 de gener en què jo situava Jurado al Partit de la Ciutadania i no sé que ha passat entremig -si és que ha passat alguna cosa-. Deu ser que em vaig equivocar, però, és clar, no em cap al cap que Jurado consideri el PP «un partit no tradicional». Per cert, Jurado entra i Walter se sent estafat. Quin serial!!
Ja és oficiós, que no oficial: Miquel Jurado, president de l'Associació de Veïns de Canyet i exlíder del corrent convergent Badalona2003 -Falcó deu estar saltant per un peu- ocuparà el número cinc a la llista del PP, lloc reservat -deien- a Joan Walter, vicepresident de la Federació d'Empresaris de Badalona. Jurado s'incorpora a l'equip de Xavier García Albiol en qualitat d'independent. Finalment, doncs, Jurado podrà dir que ell tenia raó i jo no quan el diumenge 7 de gener escrivia que Jurado reunia el perfil per ser el perfecte cap de llista del Partit de la Ciutadania -home, que tampoc està tan lluny del PP...- Basava el meu escrit en una afirmació del mateix Jurado, que assegurava que en breu donaria la campanada i ingressaria a «una formació política no tradicional». Espero que el senyor Jurado em reconeixerà que si bé les darreres actituds del PP a l'Estat són poc ortodoxes i adopten formes extraparlamentàries fins i tot, el Partit Popular no deixa de ser una formació d'aquelles que entenem per «tradicional». Per tant, podem dir que tres mesos després, el nostre combat dialèctic acaba, dic jo, en taules.
En set anys Jurado ha passat del nacionalisme català -el de CiU- al nacionalisme espanyolista -el del PP-. Tot i que li puc reconèixer que en l'àmbit local les diferències polítiques es dilueixen, no és el mateix militar a Convergència que presentar-se com a independent pel Partit Popular, que a més està adoptant un to cada cop més pròxim a la postura -pel que fa a la llengua- del Partit de la Ciutadania, també a Badalona. Jurado, però, no té un pèl de tonto. A Garcia Albiol i Ramon Riera -el segon de la llista- se'ls hi acaba el temps a Badalona; de fet, el cap de llista dels conservadors fa temps que té posats els ulls en fer alguna cosa de volada (serà per alçada!) a Catalunya i, fins i tot, podria maniobrar per tenir un lloc a les llistes pel Congrés dels Diputats. Passat aquest temps, Jurado podria ser un bon relleu, sobretot pel seu perfil de líder veïnal. De fet, el PP ha optat en aquesta llista per copiar el model que tans bons rèdits va donar en el passat als socialistes, farcint la candidatura de persones vinculades al moviment associatiu o que destaquen com a persones rellevants als seus barris: Jurado a Canyet; Salvador Lerma (sisè de la llista) a Artigues i Sant Roc; Juan Ruiz (10è) a Llefià i Julia Sánchez (11ena) a la Salut. Les primeres passes per teixir una xarxa clientelar com la del PSC, només és qüestió de tocar poder per consolidar-la, del contrari, se n'anirà en orris.
A qui han tancat la porta als nassos al PP ha estat a Joan Walter, vicepresident de la Federació d'Empresaris de Badalona. Walter, també exconvergent, ja es va posar a disposició de Garcia Albiol fa dos anys. La resposta va ser designar-lo representant del PP al consell d'administració de la societat municipal Badalona Centre Internacional de Negocis (BCIN). Allò marcava Walter, si més no, com una persona pròxima al PP. Així ho van entendre els mitjans de comunicació locals que l'han vingut convidant des d'aleshores a tota mena de debats i tertúlies com la quota conservadora sense que el PP es queixés. L'empresari badaloní va muntar, fins i tot, la plataforma Badalona+, un grup de debat amb pretensions clarament polítiques que ha servit per reforçar persones com Jurado. Fa dos mesos, Walter es va entrevistar fins i tot amb Piqué, a qui coneix dels temps de la mili. D'aquella trobada semblava clar que Walter seria el Garzón del PP. Les coses, però, no van acabar anant com en Walter es pensava i en dóna fe una acalorada discussió que ell i García Albiol van protagonitzar en un conegut restaurant, tan acalorada que va fer que la mestressa els recomanés continuar la xerrada en un reservat... García Albiol acabava de barrar la porta a les ambicions polítiques d'en Walter, a canvi d'obrir-la a les de Jurado. Segur que la decisió va estar influenciada pel pes dels vots -cada cop al PP li interessen menys els empresaris (els locals) i més la massa- i també per l'histrionisme (sigui dit amb respecte) de Jurado, molt més rendible de cara a la galeria que l'aspecte tocat i posat (dit amb el mateix respecte) de Joan Walter. Segurament, amb el temps en Walter veurà que s'ha lliurat d'una de bona.
