Canimas cap al còsmos
Una altra cosa de la setmana que se m'havia quedat penjada: el concert d'Eduard Canimas a l'Auditori (14/03). Presentava el seu nou disc, Noh iha crisi (Música Global) en un moment dolç, després de guanyar el premi Enderrock de la crítica al millor treball de cançó d'autor de 2006. El recital ens va servir per constatar que aquest home és un tros d'artista de cap a peus: el cantautor del futur que va dissenyar Philip K. Dick en les seves malaltisses i boges elucubracions.
A més de ser un molt bon compositor, Canimas porta una banda excepcional, liderada per l'inefable Xavi Lloses, productor i multiinstrumentista de qui algun dia escriurem un capítol propi. La completen Manel Vega al baix, David Ibáñez a la guitarra i Marc Clos a la bateria. "Venim del caos i anem cap al còsmos. És el rotllo que portem ara", explicava el músic gironí. Esperem que el Canimas còsmic duri, duri, duri... Al concert de l'Auditori ens va oferir dues peces noves –m'atreviria a dir que encara només esbossos– i la veritat és que prometen.
El que fa llàstima és que en un altre país (digues-li França) d'acord que en Canimas potser no ompliria estadis, però tindria assegurat prou públic per rebentar la sala petita de l'Auditori (400 persones). L'altre dia érem 150 escollits (això sí, entregadíssims). És difícil saber què falla en aquest mecanisme artista-discogràfica-mitjans-públic... S'accepten apostes.
El que fa llàstima és que en un altre país (digues-li França) d'acord que en Canimas potser no ompliria estadis, però tindria assegurat prou públic per rebentar la sala petita de l'Auditori (400 persones). L'altre dia érem 150 escollits (això sí, entregadíssims). És difícil saber què falla en aquest mecanisme artista-discogràfica-mitjans-públic... S'accepten apostes.
