La qüestió és criticar...
Com que encara no som un país independent, no tenim ambaixades ni cotxes oficials amb la nostra bandera; així, el Sr.Carod no té altre remei que utilitzar el de l'ambaixada espanyola (i només faltaria, ja que és pagat en bona part amb diners nostres!). Carme Laura, faci's una pregunta: Què passa si el Carod fa el gest de treure del cotxe la bandereta espanyola per posar-ne una de catalana? Que immediatament aquí es genera un escàndol político-mediàtic, atiat, entre d'altres, pel seu propi partit. I que, per tant, els motius de la visita a l'Índia desapareixen de l'escena.
No és cap broma, el Govern ha de donar una imatge seriosa, responsable i útil, no només a fora, sinó a dins del propi país; se'n recorda dels índex d'abstenció en les últimes eleccions? Els polítics no hi sou per fer el pallasso.
D'altra banda, em sorprèn que no valori positivament el gest de fer la conferència en català, i fins i tot cregui que l'hauria d'haver fet en anglès. Un gest de normalitat és que els intèrprets indis tradueixin del català les intervencions del vicepresident de Catalunya, com ho farien del francès del vicepresident de França. I és que, Carme Laura, el català també és vàlid per anar pel món, com qualsevol altra llengua. I aquest gest i aquesta convicció, que vostè sembla que no té, em sembla bastant més important que el fet de portar o no una bandereta espanyola al cotxe.
No pateixi, el senyor Carod és independentista, i de ben segur ha explicat qui som a tothom qui s'ha trobat: a l'intèrpret que l'ha acompanyat a fer turisme, al recepcionista de l'hotel, a aquell empresari que se li ha acostat a explicar-li que de petit va ser a Barcelona, al cambrer que li ha servit una copa, a la noia a qui ha picat l'ullet ara que la seva dona badava...això és una manera de viure.
I un darrer apunt: potser caldria deixar d'aferrar-se als mites i tocar una mica de peus a terra. És indubtable que la intervenció de Pau Casals a l'ONU va ser un gran moment per al nostre país, però arribar a dir que “el món” no ho oblidarà mai....Escolti, per actuar amb normalitat només hi ha un camí, real i tangible si ens ho proposem: la independència. Va! Ànim! Digui-ho! Proclami's independentista! Digui que el seu objectiu polític és la independència! Sense por! Digui-ho al senyor Mas que ho digui! Farien un gran favor al país...
