Enguany les Festes Majors del Brull i de Taradell han coincidit en el temps. Ambdues festes tenen un seguit de components interessants i novedosos. A Taradell -municipi que supera els 5.000 habitants-, actes tradicionals i novetats conformen un calendari variat i força interessant. A El Brull - municipi de menys de 200 habitants-, sempre hi ha la incògnita de qui hi actuarà el divendres al vespre.
I així és com el divendres 20 d'agost a 2/4 d'11 de la nit em vaig desplaçar amb pares, tiets i nebots fins a l'Hort de la Rectoria del Brull, marc incomparable per a fer-hi festes i celebracions sota un cel ple d'estels i l'absis de l'esglèsia de Sant Martí del Brull de fons.
Si fa dos anys els organitzadors ens sorprenien amb un grup de cançó picant catalana acompanyada de fruits secs i moscatell i l'any passat ho feien amb un combo cubà i un mojito, aquest any, la nit va ser per Semblanza Mexicana, un grup de mariachis afincat a Barcelona que desglossava el seu repertori de "rancheras" impossibles, "corridos" irreverents i tot un seguit de cançons mexicanes que va fer la delicia de grans i petits amb lletres com la de Rosita, "la chica que estaba de suerte, porqué de los tres balazos solo uno era de muerte".
La fresca de la nit es va disipar a la mitja part amb un bon trago de tequila i un gotet de cervesa mexicana i amb els constants "tourings" del grup de mariachis entre el públic, ara per felicitar un aniversari, ara per atendre una petició. Un tast de música de frontera nordamericana al cor del Montseny.
A Taradell, el teatre del Centre Cultural Costa i Font va acollir el primer dels concerts dels Països Catalans que sembla que tindran continuitat en les properes edicions de la Festa Major. L'actuació d'aquest any va anar a càrreg de Franca Masu, la portentosa veu de l'Alguer criada en el màgic món del jazz i assentada sentimentalment en les cadències lletrístiques de la cançó algueresa d'arrel mediterrània.
Desconeixent-la enterament, l'inici d'un concert de Franca Masu es fa dificil de digerir, peró, de mica en mica i sense que el públic se n'adoni, queda embolcallat per la màgia de la seva veu i de les sonoritats d'un percusionista únic -capaç de combinar mil-i-un elements de percussió en cada cançó-, un guitarra excel·lent i un baix acústic encisador. Si en un principi, la combinació de cançó tradicional algueresa, jazz, folk i sentiment fadístic es fa difícil d'entendre, de mica en mica l'embolcallament és de tal magnitud que no resta altra cosa que reconèixer el talent d'una proposta única i innovadora que dignifica amb escreix el món de la música expressat en català.
En definitiva, dues propostes sentimentals, peró de tall totalment divers per a dues nits màgiques d'estiu a la comarca d'Osona.
Llibres escrits, editats, plantejats o enginyats per l'autor d'aquest bloc.
De moment, via el servei sota de demanda de Bubok, però vès a saber cap on aniran en el futur.
El 29 de setembre del 2012, en Pere compliria 100 anys. De fet, si ens endinsem en la seva obra, segur que els compleix en alguna dimensió que se'ns escapa. Valgui doncs aquesta categoria per espigolar-ne el record.
Relació dels fets succeïts a una parella a la ciutat del Caire i a les terres altes de l'Àfrica Oriental. Unes terres que, avui per avui, s'agrupen sota la bandera d'Uganda. - Estiu de 2011-
