Un dels problemes pel qual les esquerres no arribarem mai enlloc és, sense cap mena de dubte, perquè sempre lluitem per separat, i no només això sinó que, sovint lluitem entre nosaltres. Als Catalana ens passa, si fa o no fa això, però encara en un grau superior. Als Catalans, a més s'hi afegeix el fet que tenim un gran complex provincià. Volem ser alguna cosa que ni nosaltres mateixos creiem que puguem aconseguir. Els Catalans tant d'esquerres, com de dretes, com de centre, tenim quelcom de conservador en el fet de pensar que no és bo remenar molt la merda, que les coses ja aniran caient a poc a poc pel seu pes, és a dir, tenim por als canvis bruscs i ràpids. En aquest sentit, i lligant-ho amb el que tu em comentaves en el teu escrit, crec que el punt més important en el nostre horitzó de futur no és pas el tema de la monarquia, sinó el de la plena sobirania. No cal que ens plantegem si som republicans i que cal fer per eliminar els monarques de la nostra democràcia. El que cal és unir-nos tots els que creiem que un futur més lliure per Catalunya ens conduirà a una societat més justa, més prospera i més digna. El que cal és lluitar primer per aconseguir ser el que volem ser: una nació entre les nacions lliures d'Europa. I només la unió fa la força. Mentre tothom rebenti el que pugui pel seu costat no arribarem enlloc. Si ho aconseguim , que no serà fàcil, i més si tenim en compte la nostra forma de ser, la teva pregunta ja tindrà resposta. Una Catalunya lliure i sobirana només pot ser republicana. On és la família reial Catalana? Els Catalans no tenim rei.
EL BLOC DEL RAMON ARQUÉ
"No soc un fan de Raimon ni conec massa l'obra d'Ausiàs March, més enllà del que em van explicar a Literatura Catalana al batxillerat, però he sentit aquesta cançó un munt de vegades a casa, perquè a la meva mare li encanta i francament la trobo genial. Si busqueu el poema sencer, trobareu que parla de la vida, de l'amor, de la mort, dels amics, etc. I de tot això és del que us intentaré parlar en el meu blog."
