Els he de
confessar que cada cop veig més clar que hi ha gat amagat en la política
catalana i estic convençut que el pacte Mas-Zapatero anava més enllà del que
ens volen fer creure. A més de pactar un Estatut molt disminuït en relació a
l'aprovat pel Parlament de Catalunya i, probablement, decidir la defenestració
de Maragall i l'expulsió d'ERC del govern de la Generalitat, hi ha
indicis racionals per sospitar que també van acordar l'anomenada sociovergència,
consistent en el suport recíproc.
Dimarts passat vam assistir al
primer acte d'una obra de teatre que ja té un guió escrit. El grup de CiU al
Congrés de Diputats va decidir recolzar els pressupostos generals de l'Estat
del PSOE després d'haver anunciat que hi votaria en contra. El Duran Lleida que
dimarts li reia les gràcies a Solbes des de la tribuna d'oradors és el mateix
que tot just fa uns dies criticava durament les xifres d'inversió en
infraestructures donades pel ministeri i anunciava una esmena a la totalitat. CiU
es va posar les mans al cap, va dir que s'incomplia l'Estatut i que el
procediment de càlcul no era correcte. Ens podríem preguntar què ha succeït
perquè CiU hagi canviat d'opinió i ara voti a favor dels pressupostos. La
resposta a aquesta pregunta és ben simple: no ha canviat res, per molt que ens
vulguin fer combregar amb rodes de molí. Segons Duran Lleida, Solbes ha promès
que canviarà la metodologia de càlcul de les inversions, mentre que el
ministeri manté que el mètode és bo i assegura que es tracta només de
"convèncer" l'altra part de la seva idoneïtat. Benvinguts al teatre
de la sociovergència.
Espai web del bloc Marcús on es pot trobar tots els apunts del bloc classificats en categories, un espai sobre blocs i altres seccions amb webs interessants.
