M’adhereixo a la campanya que ha proposat Xavier Mir per a la setmana del 4 al 10 de setembre: “Jo també vull un Estat propi”.
La catosfera encara no ha donat cap fruit dels que fan història -a part de la consecució del domini .cat- i, per contra, ha tingut moviments i iniciatives que no han aconseguit els objectius esperats -per exemple, la campanya Vota Independència (amb la qual em vaig implicar)-, però és la eina més poderosa que tenim els sobiranistes en aquests moments.
Crec que ens ha de quedar clar que, de moment, només és una eina, un mitjà que podem utilitzar per començar a lligar la feina, però no podem deixar totes les esperances a una simple eina, per tant ens ha de quedar clar que és un punt de partida i una eina de treball, però que cal expandir-se per totes bandes. Ens equivocarem moltes vegades, però en totes aprendrem dels errors. I, al final ens en sortirem, no en tinc cap dubte. De moment, aprenem, utilitzem-la. En un principi aconseguirem que la flama segueixi encesa -que ja és molt!- i ens comunicarem i aprendrem amb gran facilitat i velocitat. Però no caiguem en l’error de donar res per fet. Aquesta campanya és un pas més -molt bona idea Xavier!- i gens sobrer, però no caiguem en la temptació de pensar que amb això n’hi ha prou, cal seguir tenint idees originals i fàcils de dur a la pàctica com aquesta, però, alhora, cal treballar en les petites coses de cada dia, cal expandir la gran riquesa que tenim a la xarxa i, sobretot, cal combatre els falsament autoanomenats “realistes” -aquest és un dels temes que vull tractar així que pugui-.
Per tant, endavant amb la nova iniciativa i que no s’aturin les idees dels malanomenats “idealistes”, perque no hi ha més realista que l’idealista que sap que tard o d’hora ho aconseguirà.
Si volen jugar al joc de les fronteres, juguem-hi tots! Pel respecte, per la llibertat, per la igulatat: Jo també vull un Estat propi!
Salut i llibertat!
Marcús
PS: Ah! Per cert, amb mi no compteu per discutir quin Estat hem de defensar (Catalunya, PPCC...), el què tinc clar és que no vull formar part d’un Estat aliè.
Evidentment que cal tenir les idees clares, però si discutir això comporta restar en comptes de sumar, no compteu amb mi.
