Dj 17 San Vicente de Sonsierra-Cenicero: Continuem avançant
Per la finestra de la pensió veiem com la pluja cau sobre San Vicente però no tenim més remei que llevar-nos. Esmorzem en una sala tot mirant un capítol de Xin Xan, i posteriorment la informació del temps, on una rossa bufona tanca la crònica posant boqueta de pinyonet alhora que obre les narius, en un gest molt manga.
Continua plovent, però tot i així decidim baixar al riu; quan hem començat a “vestir”
Sembla que el temps ens dóna treva i podem embarcar-nos, just 100m per arribar a la resclosa que vèiem des del poble. La passem sense massa dificultats, i a més de seguida el riu agafa el cabal suficient per navegar còmodament, que com ja és una constant, baixa lentament. Només l’aparició d’alguns ràpids fantàstics trenquen la monotonia.
Quan se’ns obre la gana traiem el dinar: un entrepà de pernil dolç, i de postres, un tall de pernil dolç. Avui, però, el riu ens va portant diríem que amb una mica més de velocitat. Parem l’orella:efectivament el soroll de l’aigua enfurismada ens indica que avancem cap a un ràpid. A falta de marges practicables, hem d’ancorar-nos a un tronc caigut, on acabarem de dinar mentre una aranya s’entesta a teixir inútilment la seva teranyina sobre
Tot superant meandres, veiem una familia on el pare pesca i els altres miren avorrits, com absents.-¿Queda mucho para Cenicero? –¡Unos 2km!-contesta secament el pare, mentre tots ens miren fixa i silenciosament, amb una mirada de segell familiar; marxem sense dir-los res més, gent estranya. Més avall saludem un operari d’obres a la riba del riu, i encara una mica més avall, un home acompanyat d’uns gossos cridaners que de gust els fotríem un bon cop de rem, ens indica que Cenicero és encara a “uns” 2km.
Cap allà a les quatre veiem, com no podia ser d’altra manera, un poble recelós del riu, ubicat sore un turó però almenys amb un passeig que hi treu el nas, això sí, a uns quants metres d’altura. Veiem de lluny algú que hi passeja: -¡Buenas tardes!¿Dónde estamos?- ¡En Cenicero!-. Hem arribat més aviat del que ens pensàvem, encara tenim temps i força, però no prou per arribar a Logroño; ens hi quedem.
Després de saltar la resclosa del poble, pleguem i amaguem
Acabarem la tarda llegint El Mundo Deportivo i esperant el partit del Barça, on un gol de Giuly deixarà
