Tenebrós New Raemon
La portada de l'Enderrock del mes de setembre la protagonitza un personatge tenebrós: Ramón Rodríguez, més conegut com The New Raemon. No fem servir l'adjectiu "tenebrós" només pel caràcter melancòlic que respiren les seves composicions –ell mateix s'ha autobatejat en clau irònica com "Dramón Rodríguez"– sinó que el manllevem del títol de la que serà la seva setena referència com a The New Raemon: Tinieblas, por fin (Marxophone, 2012). Amb la complicitat d'en Ramon, l'Enderrock ha organtizat una presentació en exclusiva per als nostres lectors de les noves cançons de Tinieblas, por fin. Serà al Centre Cívic Urgell el proper 7 de setembre i podeu comprar les entrades en aquest enllaç. El tiquet (12 euros) inclou concert, revista i, atenció, un exemplar en exclusiva del disc deu dies abans que surti a la venda. [+]A la redacció ja fa unes quantes setmanes que va sonant Tinieblas, por fin i estem en condicions d'afirmar que serà un dels treballs que marcaran aquest any de crisi i depressió. És un d'aquells discos de pop que t'acaba abduïnt, intens, profund, addictiu. Si bé té alguns esclats de lluminositat ben ponderada, ens trobem davant d'un treball que fa honor als temps que el veuen nèixer. A l'hora, és un cop de puny sobre la taula, potser carregat de certa importència, però cop de puny al cap i a la fi. En el clip que acompanya aquest post podeu escoltar un dels avançaments, la cançó "Galatea", on també canta Maria Rodés, una de les muses inspiradores –i col·laboradora habitual– de Ramon Rodríguez en totes les seves produccions (de fet, presenten un espectacle conjunt demà en el cicle Un altre dijous del Razzmatazz).
Recomanar-vos també l'entrevista que li ha fet l'Helena Morén Alegret per a l'Enderrock de setembre, on s'explica bé l'evolució d'un músic que, partint de la independència més absoluta, ha arribat a fer-se un lloc en l'escena sense renunciar als seus principis creatius, primer amb els històrics Madee i ara en solitari. Alhora, l'entrevista també serveix per constatar com sembla que l'escena dita independent, històricament bastant refractària a "mullar-se" en qüestions socials i polítiques, sembla que s'està posant les piles. Rodríguez no es mossega la llengua, i és d'agraïr en l'actual estat de les coses. Han arribat les tenebres, però hi ha algunes llums entre la boira.
