No sóc gens partidari d’estripar cap iniciativa creativa i sempre procuro mesurar la crítica. Penso que tota creació literària, musical, artística…mereix un gran respecte per la senzilla raó que sempre hi ha el treball, la il·lusió i les bones intencions d’algú al darrere. Però això no treu que hi hagi projectes i resultats que et puguin agradar ben poc.
Ahir a la tarda, al concert de final de curs de l’Escola de Música del Gironès, celebrat a l’Auditori de Girona, l’Escola de Cobla del Gironès va presentar unes versions per a cobla de dues peces del musical Mar i cel. Les partitures originals de Per què he plorat? i de l’Himne del pirates, d’Albert Guinovart, s’havien adaptat a tenores, fiscorns, contrabaixos, flaviols i tamborins i considero que el resultat és una pífia. Una caricatura trista de la grandiosa primera composició. Trobo que la versió per a cobla només hi dóna estridència, que la tenora hi fa la feina d'un filaberquí i que fa un flac favor a una peça musical excel·lent. Des de la meva oïda poc sensibilitzada, el resultat m’ha semblat un bunyol musical enorme, que no s’aguanta per enlloc i que no té cap sentit.
Si un original és immillorable, deixem-lo com està i no ens emboliquem. Com a màxim, fem-ne versions que no el malmetin. Segur que els alumnes de l’Escola de Cobla, tocant una selecció de fragments de bones sardanes a l’Auditori, haurien obtingut un èxit i un reconeixement digníssims. Se’l mereixien, aquests minyons.
