Avui Partal al seu editorial ens parla del desmoronament de l’absolutisme pepero, i avui vilaweb ens informa que el diputat Camps desprès de mesos de no xafar les Corts, avui ha reaparegut allà.
Un símptoma més del que ens parla el director. Just quan la revolta ocupa els carrers, quan més questionat és el president Fabra, i quan el País Valencià està a mitjans de tot el món, Camps, el beatífic, reapareix, com volent dir: vesqueu? No sols sóc no-culpable, sinó que quan jo manava, això no passava.
No és cap gest de recolzament al seu partit, ni a l’autoritat dels seus presidents, per què Rajoy deia públicament que estava amb Camps, però bé que l’espenta a l’abisme de la dimissió, i això no es perdona. Així que ara que Rajoy, el mut, (no sé a que espera per a cessar a la delegada), precisa més que mai que estiguen al seu costat, Camps li paga amb la mateixa moneda; aparentment diu que esta al seu costat, però el seu gest no fa més que qüestionar el govern.
Em parlaren d'aquest autor i llibre i el vaig trobar força interessant. No tant les seves idees polítiques, però això ja es farina d'un altre paner.
També pot trobar-se en català.
M'agrada aquesta autora, pot ser per això i per les expectatives creades quan la vaig escoltar parlant d'aquesta obra en una xerrada (abans el publicaren) el resultat em deixà despagada.
Un llibre que vaig adquirir a la xarxa, tan prompte es va publicar, gràcies a Tematika.
Ara que esta en cartellera la pel·lí, bo és tindre una altra visió.
El guanyador del premi de literatura eròtica convocat per la Mancomunitat de la Vall d'Albaida, edició 2007. No em va agradar, i vaig fer el que he fet en altre ocasions, donar-li millor vida regalant-lo.
Des de que em feren llegir Mecanoscrit del segon origen, tinc fascinació per aquest autor i molt especialment per la sèrie Temps Obert de la qual forma part aquest titol, el qual a més tracta l'altra feblesa: els valors de la terra.
A veure si és veritat que la Fundació, reedita l'obra, que no és senzilla de trobar. Aquest també el vaig comprar a la xarxa.
És el segon llibre d'aquest autor que em regalen, i ignore per què, ja que mai n'he parlat d'ell. En tot cas, aquest m'entusiasmà i obrí la porta a la inexplorada obra de Saramago.
Bó, aquest encara no el tinc i igual podria estar ací que a l'apartat dels regalats per que en definitiva el que fem el tete i jo es regalar-nos'el a qui pille més pròxim i després de llegir-lo ens el passem. Una lectura lleugera per a desatascar i descansar el cervell.
