BEN A PROP DEL CAP-I-CASAL 29.12.2011
Per Joan Lladó
Passo a recollir l'Andreu pels Burots. Fa fred i al Vallès encara més, però a l'Andreu no li manca virtut: du calces curtes. Bé, bé. Quan som a la part baixa del Coll de Parpers a la vessant vallesana, sembla com si entressim al congelador. Les orelles s'esquerden. Cal abrigar-se.
Pugem a Font de Cera, baixem a Alella i el Masnou. Després des de Montgat enfilem per la vila de Tiana fins la Conreria i baixem a Sant Fost de Campsentelles. Allí esmorzem i ens traiem el fred del damunt. Tinc els peus glaçats. No duc peücs perquè no els trobo. Si algú en té uns de perduts en el seu cotxe que m'avisi.
Acabem de baixar fins a Martorelles on hi trobem força trànsit i mal organitzat. Continuem fins a Moncada mentre observo l'escapçat turó i estendard de la industrial població i de seguida enfilem el darrer coll: la Vallensana. No hi havia passat en ma vida. No està gens malament.
Baixem a Badalona per can ruti i el Canyet. Prenem la NII al bell mig de la ciutat i amb una bona tibada fins el Sindicat de Cabrera i pel Camí del Mig a casa.
Bonica escapada per celebrar les quatre dotzenes. Deunidó. N'esteu segurs? Jo no.
Bon any!
Joan
Passo a recollir l'Andreu pels Burots. Fa fred i al Vallès encara més, però a l'Andreu no li manca virtut: du calces curtes. Bé, bé. Quan som a la part baixa del Coll de Parpers a la vessant vallesana, sembla com si entressim al congelador. Les orelles s'esquerden. Cal abrigar-se.
Pugem a Font de Cera, baixem a Alella i el Masnou. Després des de Montgat enfilem per la vila de Tiana fins la Conreria i baixem a Sant Fost de Campsentelles. Allí esmorzem i ens traiem el fred del damunt. Tinc els peus glaçats. No duc peücs perquè no els trobo. Si algú en té uns de perduts en el seu cotxe que m'avisi.
Acabem de baixar fins a Martorelles on hi trobem força trànsit i mal organitzat. Continuem fins a Moncada mentre observo l'escapçat turó i estendard de la industrial població i de seguida enfilem el darrer coll: la Vallensana. No hi havia passat en ma vida. No està gens malament.
Baixem a Badalona per can ruti i el Canyet. Prenem la NII al bell mig de la ciutat i amb una bona tibada fins el Sindicat de Cabrera i pel Camí del Mig a casa.
Bonica escapada per celebrar les quatre dotzenes. Deunidó. N'esteu segurs? Jo no.
Bon any!
Joan
