Batman Detective Comics nº1
Scott Snyder, Francesco Francavilla, Jock
Planeta DeAgostini
Article cedit per H.M.
La més degana capçalera de l'home ratpenat rep el guionista Scott Snyder per aprofundir d'entrada en personatges de l'univers del ratpenat que no són Bruce Wayne. D'una banda, Dick Grayson com a hereu de la capa de Batman, fa ara de Cavaller Fosc. De l'altra, el comissari Gordon s'enfronta a un antic cas i a un dolorós trauma familiar que enfonsa les seves arrels en el naixement del seu primer fill (el qual va tenir lloc al Batman Year One, de Miller i Mazzuchelli).
Snyder s'ha guanyat un merescut suport de crítica i lectors amb el seu treball, que podríem qualificar de correcte com a poc. En la primera història d'aquest tom l'escriptor s'esforça per caracteritzar el nou Batman Dick Grayson respecte al seu antecessor Bruce Wayne en una Gotham City més sòrdida i malaltissa que mai. Una urbs convertida en metafísic reflex dels terrors dels seus vigilants i on Grayson amb prou feines acaba de trobar el seu lloc com a Batman. Una adinerada secta, adequadament anomenada "Casa dels miralls", se situa al cantó contrari. El traç bellament angulós de Jock, ferm, malalt i brutal, potencia a la perfecció un argument que a l'hora de la veritat es contenta tan sols amb acomplir.
Més substància hem trobat en la segona història, molt centrada en James Gordon i bellament il·lustrada per un estupend Francesco Francavilla molt més escorat al noir. El retorn d'aquell fill de Gordon reobre les ferides d'una tragèdia per resoldre, amb sorprenent revelació final inclosa. Una història dura i cabrona, d'enverinada emotivitat. Una altra prova més que Gordon és el GRAN secundari de l'univers Batman, mentre que els clarobscurs del seu caràcter i del seu passat ens acaben captivant tant o més que els dels carrers d'aquesta ciutat ignota que va aprendre a patrullar fa més de 20 anys .
Un argument que rubrica la bona arrencada de Snyder en Detective, els referits resultats del qual han comportat que el guionista segueixi escrivint a Batman després del recent rellançament de tota la continuitat de DC.
Batman Arkham City
Paul Dini, Carlos D'Anda
Planeta DeAgostini
Article cedit per Fernando Fuentes
No ens enganyem, Batman: Arkham City és un material promocional del videojoc del mateix nom i com a tal l'hem de llegir. De fet està tan imbricat dins de la continuitat del joc que realment té molt poc interés per a un lector que no l'hagi jugat, o ho vagi a jugar. I això per què? Doncs perquè la història comença just quan acaba la primera part del joc, Batman: Arkham Assylum, i serveix com a enllaç entre aquesta i la segona part, servint com a precuela a la nova entrega i col·locant les diferents peces (més aviat fases o zones) de la mateixa al seu lloc.
Ens trobem, per tant, en un grau major a l'habitual en una història de superherois, davant d'un evident element de marketing. Espero que a més de posar-se a la venda a les botigues de còmics també s'hagi col·locat en les de videojocs, ja que és el lloc indicat per a la seva venda.
Un cop deixat tot això clar, com és Batman: Arkham City com a còmic? Doncs no és dolent però, tampoc bo. Paul Dini signa un guió en el qual juga amb tots els tòpics del personatge, amb tots els elements que ja són habituals en el seu univers i els porta bé i d'una manera força amena. No hi ha sorpreses, hi ha alguns moments, escassos, excessivament explicatius i la narració s'encamina amb pas ferm cap a un final tremendament obert. Després de tot, la veritable història s'explica davant la pantalla amb un pad a les mans.
El que més m'ha sorprés per a bé en aquest tom és el dibuix. Carlos D'Anda respecta els dissenys dels videojocs però l'estil gràfic s'aparta considerablement del que es veu a la pantalla quan jugues. Té un punt cartoon bastant accentuat i la paleta de color de Gabe Eltaeb és bastant brillant, contrastant molt bé amb les ambientacions fosques on succeeix la majoria de la història. Això és una cosa que personalment agraeixo ja que l'estil brut i hiperralista del joc no m'atreu especialment.
No obstant això, narrativament no és per tirar coets, és funcional, t'assabentes del que passa, però no hi ha cap pàgina brillant, cap element que et faci repassar les pàgines un cop t'hagis acabat el còmic. Resumint, si ets aficionat a Batman i has jugat o jugaràs al joc em sembla una lectura entretinguda. En cas contrari, és totalment prescindible.
